Estimat Tondo Rotondo: va per a vos aquest missatge, el meu Blocaire invisible

Doncs si. Com pot ser (o no) heu endevinat per les pistes que us deixava en aquest petit racó del món, em vau tocar en sorteig per a fer-vos un regal en aquest dia de Reis. La veritat és que, si bé el vostre nom no em resultava del tot desconegut, no era assídua al vostre bloc, per la qual cosa triar un regal adient per a vos no ha estat tasca fàcil, i fins i tot avui dubt molt haver-ho aconseguit. Hi hem d'afegir, a més, la meva incapacitat total per fabricar res que sigui més creatiu que tallar i aferrar imatges i poca cosa més (és a dir, soc incapaç de fer un flash, un vídeo etc...).

Donat que participau en aquesta iniciativa del Blocaire invisible, que se celebra sempre per aquestes dates, i especialment enguany, que culmina la nit de Reis, he sobreentès que, tot i el vostre sobradament conegut "desinterès" per la monarquia, els tres Reis d'Orient si que són del vostre grat. Si no és així, disculpau el meu atreviment.

Una vegada donades totes aquestes explicacions us faig partícep del meu regal, una de cal i una d'arena.

LA REALITAT AMB "SUBTIL" IRONIA

EL QUE US DESIG DE TOT COR PER A AQUEST ANY QUE ACABAM D'ENCETAR

Esper veritablement que us hagi agradat el regal. Una abraçada i una rialla molt grans des de l'altre costat del pont.

Molts bons Reis a tots

Esper que Melcior, Gaspar i Baltasar omplin les vostres vides d'alegria, amor i esperança... i que no falti, un bon tortell!

Per la meva part, no he demanat res enguany per a mi, que aquest dotze mesos darrers ja m'han fet prou regals per a tota una vida.

Blocaire invisible. Pista 5

Feliç any nou

Queden menys de quatre hores per despedir aquest any 2008. I, en comptes de bons propòsits, em ve de gust fer un resum del tot personal. Com moltes de les efemèrides són tristes, he intercal·lat imatges que fan bonic.

Enguany hem recordat a Mercè Rodoreda (preciosa l'adaptació de la Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya) i a Jaume I en el vuitè centenari del seu naixement.

A Cuba han canviat a un Castro per un altre Castro; 154 persones moren a Barajas en l'accident del vol 5022 d'Spanair, i després de més de sis anys de segrest per part de les FARC és alliberada a Colòmbia Íngrid Betancourt.

L'exèrcit israelià provoca que la franja de Gaza s'hagi convertit en una trampa en aquests dies tan assenyalats, i ETA li segueix la pista.

Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.

En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.

Ja he dit que no faré un llistat de bons propòsits. Només us vull desitjar a tots i totes un molt bon any.

Blocaire invisible. Pista 4

Fa molt poc que el meu blocaire invisible ha canviat la imatge de la capçalera del seu bloc.

Blocaire invisible. Pista 3

Segons el seu bloc, i si no m'he descomptat, al meu Blocaire invisible l'han "nominat" per a 11 ciber-guardons diferents.

Blocaire invisible. Pista 2

El bloc del meu blocaire invisible va començar el seu camí fa ja més de dos anys, parlant de cinema, però ben aviat va començar a ampliar les temàtiques tractades, fins arribar a acumular més de 40 categories a la columna de la dreta de la pàgina.

Blocaire invisible. Pista 1

Entre la meva ciutat i la del meu o la meva blocaire invisible s'extén un pont de mar blava (amb el permís del senyor Llach i del senyor Martí i Pol).

Entre el contingut i tarannà del meu bloc i el del meu o la meva blocaire invisible s'extén un abisme... o no? Potser només és aparentment.

Over the rainbow

I seguiré parlant de regals, en aquests dies de Reis i consum.

Al meu Rei (no dubteu ni un segon que és en Baltasar) li he demanat una càmera de fer fotografies nova, perquè mai la memòria em pugui jugar una mala passada dels dies que resten per venir.

I l'altra dia la pluja em va regalar un Arc de Sant Martí preciós, que neixia dels arbres i moria rere l'escola. I jo, devall del paraigua color Sant Martí, encantada no podia deixar de mirar-lo.

Com encara no han vengut els Reis, il·lustra aquest somni una imatge idíl·lica i un so de fàbula.