Feliç any nou

Queden menys de quatre hores per despedir aquest any 2008. I, en comptes de bons propòsits, em ve de gust fer un resum del tot personal. Com moltes de les efemèrides són tristes, he intercal·lat imatges que fan bonic.

Enguany hem recordat a Mercè Rodoreda (preciosa l'adaptació de la Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya) i a Jaume I en el vuitè centenari del seu naixement.

A Cuba han canviat a un Castro per un altre Castro; 154 persones moren a Barajas en l'accident del vol 5022 d'Spanair, i després de més de sis anys de segrest per part de les FARC és alliberada a Colòmbia Íngrid Betancourt.

L'exèrcit israelià provoca que la franja de Gaza s'hagi convertit en una trampa en aquests dies tan assenyalats, i ETA li segueix la pista.

Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.

En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.

Ja he dit que no faré un llistat de bons propòsits. Només us vull desitjar a tots i totes un molt bon any.

Blocaire invisible. Pista 4

Fa molt poc que el meu blocaire invisible ha canviat la imatge de la capçalera del seu bloc.

Blocaire invisible. Pista 3

Segons el seu bloc, i si no m'he descomptat, al meu Blocaire invisible l'han "nominat" per a 11 ciber-guardons diferents.

Blocaire invisible. Pista 2

El bloc del meu blocaire invisible va començar el seu camí fa ja més de dos anys, parlant de cinema, però ben aviat va començar a ampliar les temàtiques tractades, fins arribar a acumular més de 40 categories a la columna de la dreta de la pàgina.

25 anys sense Joan Miró

Ja fa 25 anys que vivim sense l'home que ens retorna la visió de l'infant, sense els seus colors, sense els seus estels i constel·lacions.

Blocaire invisible. Pista 1

Entre la meva ciutat i la del meu o la meva blocaire invisible s'extén un pont de mar blava (amb el permís del senyor Llach i del senyor Martí i Pol).

Entre el contingut i tarannà del meu bloc i el del meu o la meva blocaire invisible s'extén un abisme... o no? Potser només és aparentment.

Over the rainbow

I seguiré parlant de regals, en aquests dies de Reis i consum.

Al meu Rei (no dubteu ni un segon que és en Baltasar) li he demanat una càmera de fer fotografies nova, perquè mai la memòria em pugui jugar una mala passada dels dies que resten per venir.

I l'altra dia la pluja em va regalar un Arc de Sant Martí preciós, que neixia dels arbres i moria rere l'escola. I jo, devall del paraigua color Sant Martí, encantada no podia deixar de mirar-lo.

Com encara no han vengut els Reis, il·lustra aquest somni una imatge idíl·lica i un so de fàbula.

Regals que arriben d'on menys t'ho esperes

L'altre dia m'arribà un regal com per l'aire, d'un personatge anònim que llegeix els meus pensaments. En aquell momento vaig pensar que era com si haguéssin arribat els Reis abans d'hora, i em va fer una il·lusió enorme.

Si miram al fons de la nostra rutina quotidiana trobarem ben segur algún regal amagat. La finestra blava de la sala m'ha regalat aquesta cançó ja fa uns dies. Segur que algú de vosaltres també ha rebut aquest regal; per a la resta, el vull compartir amb vosaltres.