13/1/09

El rayo que no cesa

¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?

Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.

Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.

Miguel Hernández

El 13 de gener de l'any 1936 es publica El rayo que no cesa. Des d'aquí el meu homenatge al gran poeta.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un gtran poeta que em recorda els anys d'Institut

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

A tu no se t'escapa ni una, eh? jejejejeje

Petonets d'un dia ventós!

Establo Pegaso ha dit...

De niña aprendía poesías de memoria y esta fue una de ellas. Un abrazo para tu oso amoroso

Anònim ha dit...

me ha encantado la versión francesa,no la conocía,gracias!