13/1/09

El rayo que no cesa

¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?

Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.

Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.

Miguel Hernández

El 13 de gener de l'any 1936 es publica El rayo que no cesa. Des d'aquí el meu homenatge al gran poeta.

12/1/09

Les pelis de la meva vida. Cría Cuervos


"(...) No entiendo cómo hay personas que dicen que la infancia es la época más feliz de su vida; en todo caso para mí no lo fue, y quizás por eso no creo en el paraíso infantil, ni en la inocencia, ni en la bondad natural de los niños. Yo recuerdo mi infancia como un periodo largo, interminable, triste, donde el miedo lo llenaba todo. Miedo a lo desconocido. Hay cosas que no puedo olvidar. Parece mentira que haya recuerdos que tengan tanta, tanta fuerza... tanta, tanta fuerza (...)"

Fa més de 20 anys que vaig veure Cría Cuervos (1975) per primera vegada; mai més vaig poder oblidar-la, i em sorprenc ara de pensar que no fos fins ahir que l'he tornat a veure.

Cría cuervos es la tristesa feta pel·lícula; és la nostàlgia, l'ambient claustrofòbic del final de la dictadura. Cría cuervos son els ulls d'Ana Torrent, i una cançó...

Hoy en mi ventana brilla el sol
y el corazón
se pone triste contemplando la ciudad,
¿por qué te vas?



* He trobat la versió en francès, Pourquoi tu vis. La lletra és molt diferent, però igualment preciosa.

On t'a fait un monde trop petit pour tes idées,
pour la petite des grands yeux écarquillés sur l'infini.
Tu es prisonnière de ta maison, de tes parents,
de cet adulte qui te dit qu'il a raison ,et qui te ment
.
Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière
pour des pays peuplés des rois.
Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière
pourquoi tu vis et où tu vas,
pourquoi tu vis et où tu vas …
Tu n'as pas d'avion, ni de bateau pour t'en aller.
Les illusions qui restent sont un grand radeau , qui va couler,

et pourtant tu veux, de tout ton corps, de tout ton coeur,
briser enfin le noir et blanc de ton décor, de grandes couleurs.
Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière
pour des pays peuplés des rois.
Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière
pourquoi tu vis et où tu vas,
pourquoi tu vis et où tu vas …

6/1/09

Estimat Tondo Rotondo: va per a vos aquest missatge, el meu Blocaire invisible

Doncs si. Com pot ser (o no) heu endevinat per les pistes que us deixava en aquest petit racó del món, em vau tocar en sorteig per a fer-vos un regal en aquest dia de Reis. La veritat és que, si bé el vostre nom no em resultava del tot desconegut, no era assídua al vostre bloc, per la qual cosa triar un regal adient per a vos no ha estat tasca fàcil, i fins i tot avui dubt molt haver-ho aconseguit. Hi hem d'afegir, a més, la meva incapacitat total per fabricar res que sigui més creatiu que tallar i aferrar imatges i poca cosa més (és a dir, soc incapaç de fer un flash, un vídeo etc...).

Donat que participau en aquesta iniciativa del Blocaire invisible, que se celebra sempre per aquestes dates, i especialment enguany, que culmina la nit de Reis, he sobreentès que, tot i el vostre sobradament conegut "desinterès" per la monarquia, els tres Reis d'Orient si que són del vostre grat. Si no és així, disculpau el meu atreviment.

Una vegada donades totes aquestes explicacions us faig partícep del meu regal, una de cal i una d'arena.

LA REALITAT AMB "SUBTIL" IRONIA

EL QUE US DESIG DE TOT COR PER A AQUEST ANY QUE ACABAM D'ENCETAR


Esper veritablement que us hagi agradat el regal. Una abraçada i una rialla molt grans des de l'altre costat del pont.

5/1/09

Molts bons Reis a tots


Esper que Melcior, Gaspar i Baltasar omplin les vostres vides d'alegria, amor i esperança... i que no falti, un bon tortell!

Per la meva part, no he demanat res enguany per a mi, que aquest dotze mesos darrers ja m'han fet prou regals per a tota una vida.