Queden menys de quatre hores per despedir aquest any 2008. I, en comptes de bons propòsits, em ve de gust fer un resum del tot personal. Com moltes de les efemèrides són tristes, he intercal·lat imatges que fan bonic.Enguany hem recordat a Mercè Rodoreda (preciosa l'adaptació de la Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya) i a Jaume I en el vuitè centenari del seu naixement.
A Cuba han canviat a un Castro per un altre Castro; 154 persones moren a Barajas en l'accident del vol 5022 d'Spanair, i després de més de sis anys de segrest per part de les FARC és alliberada a Colòmbia Íngrid Betancourt.
L'exèrcit israelià provoca que la franja de Gaza s'hagi convertit en una trampa en aquests dies tan assenyalats, i ETA li segueix la pista.
Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.
En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.
Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.
En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.
Ja he dit que no faré un llistat de bons propòsits. Només us vull desitjar a tots i totes un molt bon any.
3 comentaris:
Bon Any!
:-)
bony any, blogaire invisible. Espero que el 2009 estigui ple de bon humor, que sempre ajuda a tirar endavant
Bon any a vosaltres també, estimat Dan, i preciosa (ups, se m'ha escapat) blogaire invisible (et seguesc la pista).
Publica un comentari a l'entrada