23/6/08

Celebrant el solstici d'estiu

Amb una calor gairebé de canícula arriba la nit mágica. Les platges de la meva Mediterrània s'ompliran de gent que formula desitjos a mitja nit, llançant a la mar esplemes sobre fustes que es perden entre les onades; que es banyen despullats a la matinada, just quan surt el sol, i que llancen fruites dins l'aigua, venerant deïtats antigues fa segles oblidades, tot esperant que els propers 365 dies tot els retorni omplint-los de benaurances.

Sant Joan m'ha duit moltes vegades els desitjos que demanava escrits en un full de paper quadriculat cremat a una foguera. Sant Joan sempre em fa somriure, avui més que mai.

I fa just 18 anys que vaig viure Sant Joan a Ciutadella de Menorca; en aquell moment pensava que tornaria a viure aquelles festes ben aviat. Òbviament no va se així... és un tema pendent, un entre tants d'altres.


4 comentaris:

Dan ha dit...

"...Sant Joan sempre em fa somriure, avui més que mai." Estàs molt animada des del retorn. Bona cosa!

nimue ha dit...

quina sort el somriure de Sant Joan! :) A mi no m'agrada massa l'ambient de les platges aquesta nit. Massa borratxuso...

Establo Pegaso ha dit...

Me gustan los juanes de los solsticios, el Bautista de verano y el Evangelista de invierno. Según los antiguos son las puertas (Januas) de los hombres y de los dioses, y como somos de naturaleza curiosa algo debemos vislumbrar tras las rendijas.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Tu em fas somriure sempre, pequenyaja!!!!

Petonets

PD: Sí que fotia calor, sí, per St. Joan