3/11/08

Dragó de mar

I just quan ja he vist que som com un cavallet de mar, la finestra blava de la sala me mostra el que voldria ser; un ésser encara més meravellós que el meu estimat Hippocampus. I com que, encara que soni molt poètic dir que podem ser el que volguem ser, la realitat és que els canvis són difícils, i que els meus ulls verds no poden ser més que els d'un cavallet de mar. Però a tu, que te somïi dia i nit, i que gairebé el que se de tu només m'arribar per rumors des del meu cor d'heura, a tu si que et puc imaginar com vull. I tu, per a mi, ets així, un hermós dragó de mar.

3 comentaris:

Establo Pegaso ha dit...

Desde luego es espectacular y bien extraño, pero a mi me gusta más el caballito de mar.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Jo quan era petit el caballet de mar era el meu animal prefe ... per sobre de gos i del gat ... un dia parlaré del meu ex-gat, per cert

Un petó molt gran

El veí de dalt ha dit...

Eva, carinyet...necessito un email per apuntar-te al boclaire invisible. Me l'envies?