19/9/08

He tornat a casa

Cada cert temps torn a casa, sense cap justificació real, però amb milers d'excuses petites, coses que m'agraden i que vull deixar aquí, com penjades d'un clau en una paret buida.

Perquè m'agrada aquesta manera que tens d'acariciar-me i de dir-me que ets al meu costat, i que no vols marxar mai, i que s'assembla en tot a la terrassa d'una cafeteria que queda buida després d'un ruixat de setembre; que em recorda a uns ulls verds que esperen uns ulls blaus; que té el so del saxofó que gemega des d'una finestra propera, i l'olor d'un llibre d'abans de la guerra.

I com dos i dos són quatre, avui torn a casa.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

T'informo que he inclòs un enllaç al post a la secció Blogs degustació d'avui, que es publicarà a les 12.15.
Salutacions

Cosespetites ha dit...

És tot un honor per a mi. Gràcies

Doe ha dit...

La vida íntima d'una parella, i el seu fer sense motiu, toca i punt. Tan agradable despertar amb la fresqueta del matí, a un lloc on ets a gust, amb la persona estimada i...

Josep Lluís ha dit...

Vinc de la ma d'en jesus, m'ha agradat trobar-te a casa.

Anònim ha dit...

És una descripció molt maca, m'ha agradat la terrassa de la cafeteria després d'un xàfec...

Establo Pegaso ha dit...

Me encants entrar en el blog y leer tus textos. Son como esos pequeños objetos de artesania que cuando los ves por primera vez te gustan, y no puedes menos que volverlos a mirar porque te están sugiriendo mucho más de lo que cuentan. Yo a eso le llamo literatura.

Dana ha dit...

Coses Petites, felicitats!!
Tu sabes por que...
No habia tenido ocasion de decirtelo antes.
Una abracada.