19/7/08

Dies d'Amélie


Visc uns dies d'Amélie, de somiar quan dorm i quan estic desperta, de pensar en París, Berlin i Amsterdam, Astúries, Nova York i Londres.

Visc d'un futur tan llunyà, que a vegades em fa por pensar-hi tant. D'habitacions d'hotel a pobles de pescadors, de Cinquenes Avingudes i Ponts de Brooklyn, de mesquites i esglèsies pre-romàniques, de càtars i bohemis. I llegesc històries de viatges a llocs meravellosos, somiant anar-hi algun dia amb tu, de nadar amb tu al mar grec i caminar amb tu pels Camps de Mart.

I don voltes en aquests carrussel d'emocions, i com Amélie, dins el tren que fa por esper que arribis i m'acaronis l'orella. De fons, sona un vals.


1 comentari:

Gatot ha dit...

doncs deixa que mentre t'acaroni la música i que, mentre ningú et desperti, pogues seguir sommiant...