De nostàlgia o d'alegria d'haver nascut i crescut en una casa oberta al món, amb un pare lliurepensador i progressista; una casa plena de llibres i música, de jocs de taula i de cinema. De vacances d'estiu passades a la natura, de tendes de campanya i pluges d'estels la nit de Sant Llorenç.
Amb ell vaig començar a conèixer i estimar als Setze Jutges i els cantautors que van posar la banda sonora a aquella Transició de la meva infantesa, i Recuerdo Amanda de la lluita a l'altra costat del món. I gràcies a ell estim cançons tendres com aquesta, que fa dos dies que m'ha sorgit de les heures que m'habiten el cor des de fa un temps.
...Quiero abrazarte tanto...
PS. Per problemes tècnics no podem escoltar la cançó. Qui senti nostàlgia com jo, la pot escoltar pitjant aquí.
Amb ell vaig començar a conèixer i estimar als Setze Jutges i els cantautors que van posar la banda sonora a aquella Transició de la meva infantesa, i Recuerdo Amanda de la lluita a l'altra costat del món. I gràcies a ell estim cançons tendres com aquesta, que fa dos dies que m'ha sorgit de les heures que m'habiten el cor des de fa un temps.
...Quiero abrazarte tanto...
PS. Per problemes tècnics no podem escoltar la cançó. Qui senti nostàlgia com jo, la pot escoltar pitjant aquí.
3 comentaris:
has tingut molta, molta sort.
Una abraçada!
Mil leguas de nubes amarillas, blanco sol tenebroso.
Vientos del norte soplan sobre las ocas salvajes. Nieve alborotada.
No temas carecer de amigos en el futuro.
Bajo el vasto cielo, ¿quién no te conoce, caballero?
Poema de Gao Shi
"sorgit de les heures que m'habiten el cor"
molt bonic
Publica un comentari a l'entrada