13/7/08

Festa


Un senyal clar de que ens trobam en ple estiu és la remor a paperins que se sent quan passa un buf d'aire pel carrer, a l'hora de la migdiada, quan ni els motoristes renouers s'atreveixen a destorbar-me.

Però com passa molts anys, una vegada penjades les garlandes de paper, s'acaba la sequera, y avui matí ha caigut una petita pluja que les ha fet malbé, deixant-me un any més sense el renou que acaronava les meves tardes de xafogor.

I cada estiu, mentres escolt els paperins, em ve al cap una cançó que forma part de la banda sonora del trajecte en cotxe fins a la platja de la meva infantesa.

4 comentaris:

Establo Pegaso ha dit...

En mi barrio se celebran las fiestas del Carmen; el viernes colocaron los adornos de papel, pero como la pasada noche llovió están que no levantan cabeza. A mis gatos les encantan porque están a la altura del balcón los acechan como si fueran palomas

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Deu haver caigut una petita pluja ... a ca teva, perquè a ca meva ha caigut la tormenta Perfecta acompanyada de Los Relampagos Perfectos i La Pedregada (ara no recordo com es diu en castellà) Perfecta ...

Això sí, tot perfecte, jejejejeje

Un mega-petó

B-612 ha dit...

Mmmmm... Conec el so que descrius. Però fa temps que no el sento. A Barcelona el silenci és un bé molt escàs. Hi ha paperets, però no hores de migdiada...

I què dir de Fiesta??? La banda sonora de la meva infància, en tons pols-vinil dels discs del meu pare, ha seguit sent la banda sonora dels meus dies, com avui!

Salud!

Jesús M. Tibau ha dit...

el so de les banderes de paper mogudes al vent mentre balles