25/3/08

LA LLUITA (II)

El pi de Formentor
Hermen Anglada-Camarassa
(1922)


A vegades ens basta cercar ben aprop nostre la inspiració. Sempre he viscut amb el Pi de Formentor, i amb Costa i Llobera. Poesia que parla de tots; que parla de mi. Cada vegada que la cant, baixet, mirant al cel, m'emocion amb el següent fragment:

Amunt ànima forta! traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
i tes cançons traquiles aniran per la ventada
com l'au dels temporals



2 comentaris:

Striper ha dit...

Sencillament precios. M'agradat.

Anònim ha dit...

Jo també pñorto el pi de formentor clavat a l'ànima. Aquests versos m'emocionen sempre que els sento. I cantats per la Bonet em fan saltar les llàgrimes gairebé sempre.