20/3/08

LA RATA



Al carrer paralel al meu van esbucar una casa ja fa un temps. Hi van començar a fer un forat per aixecar-hi, supòs, un edifici d'estudis, apartaments i lofts per a "bohemis", d'aquells que vesteixen amb un aire alternatiu (que tots sabem matemàtic), i que duen sabates Camper. Però la crisi del sector, o ves a saber què, va aturar les obres, s'endugueren les excavadores, i, quan plovia, el forat s'omplia d'aigua, i quan no plovia, de bosses de fems i rentadores.
Llavors hi posaren unes tanques ben altes, i una colònia de moixos hi va anar a viure. Sempre hi ha platets amb menjar i aigua, i el carrer és ple d'aquestes bestioles, tendres i útils.
És normal veure als carrers de les nostres ciutats imatges de moixos buscant l'escalforeta del sol a l'hivern damunt del capó d'algun cotxe, o cans extraviats que busquen una ànima caritativa que els acariciï el cap. Però al meu carrer això es veu que no és possible, i ja fa uns dies que hi viu una rata, gran i fastigosa, amb clapes sense pèl, que es passeja amunt i avall, sense por, ensumant els portals, tallant el pas als vianants... I acab de descobrir que em fa molta por!!!
Hi ha algun caçador de rates a la sala disposat a salvar-me? Recompensaré econòmicament.

2 comentaris:

mmmhhhhhhh ha dit...

Dona, sempre que n'he vist alguna pel carrer, m'he quedat esgarrifat i tremolós, confesso no haver estat mai valent. Però si es tracta d'ajudar-te a fer fugir tan terrible bestiola, em presento voluntari per lluitar amb totes les meves (escasses) forces. De tota manera, abans no arribi en la teva ajuda, permete'm una pregunta: i els moixos no poden amb ella? Has provat amb una moixa amb gatets? Te'n faries creus com liquiden les amenaces dels voltants de les seves criatures....

Cosespetites ha dit...

Per sort a casa n'estam ben servits, de moixos; sis en tota l'escala. Però en tancar la porta del carrer i sortir... estic totalment desprotegida!!!
Per sort ara ja fa uns dies que no la veig; es veu que l'has impressionat.