9/3/08

ET PERD CADA DIA UN POC MÉS


Embullat entre les cames sé que et perd cada dia un poc més. La meva aroma de vainilla no ha sabut retenir-te al meu costat. Escrivim la vida amb realitats a mitjes, teixint xarxes d'esperances efímeres, plenes de forats, i arriba un dia en que l'única via que em reconforta és el sinuós i embriagador camí de la desesperança.



1 comentari:

somiador ha dit...

la imatge dels daus, de l'atzar, de la sort, del possibilisme està molt ben trobada per aquest post de desencís.