12/3/08

DE NOU LA POR


És inevitable no tenir por; por a tornar a tenir fe, a tornar a somriure, a confiar en el futur.

Anar pujant aquesta escala de caragol, de graons estrets i arrambador de vertigen m'aterra, em deixa petrificada aquí mateix, i aquí mateix em quedaria, llepant-me les ferides, per enèsima vegada.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, sóc en Carles i estic col·laborant amb els administradors de bloc.cat durants els darrers dies per trobar una solució i poder "reflotar" el sistema, i sembla que des d'ahir a les 23:00 aprox. els sistema ja està funcionant correctament.

Demano disculpes en nom de tot l'equip de bloc.cat (que com podeu suposar es molt reduït) i assegurar-vos que hi estem dedicant tots els esforços possibles per a què el sistema torni a rutllar com temps enrera, on bloc.cat fou un referent dins l'espai de blocaires catalans.

Intentarem encetar una nova etapa de bloc.cat, amb un mantiment més constant, amb millores i noves funcionalitats (potser fins i tot un canvi de servidor), però també sabem que intentar-ho no és una garantia per aconseguir aquest objectiu, és per això que entenem i acceptem la decisió de blocaires com tu de migrar el bloc cap a sistemes més "estables".

Gràcies per la comprensió i molta sort en aquesta nova etapa de blocaire.

República B612 ha dit...

Hola! He estat una mica desconnctat de tot el món del blog. És cert que la darrera vegada que vaig voler comentar-te no vaig poder per problemes amb la web.

Espero que tots els canvis et siguin positius i vencis les pors! Una abraçada!

Striper ha dit...

Doncs deixa de lleparte les ferides, aixecat i camina de segur que trobaras una llum.