18/6/10

Un estel anomenat Saramago

Avui ningú comprèn la meva petita tristor. He escoltat la notícia a la ràdio del cotxe, i a totes les persones que he vist li he comentat que estava trista perquè havia mort Saramago; tot-hom ha canviat de tema. Per això he decidit acudir a aquest petit racó oblidat i maltractat per mi des de fa temps.

Des que era ben petita que el meu cel d'estiu està plens d'estels, persones que m'han marcat i que ja no hi són. Dos d'aquests estels fins i tot no tenien encara nom. I avui hi llueix un de nou, ben gran, amb Nobel inclòs. Bon currículum per al meu cel estelat.
















Gràcies, estel, per la teva lucidesa.

2 comentaris:

Establo Pegaso ha dit...

A mi también me ha dejado triste

viu i llegeix ha dit...

Per a mi també ah estat una mort sentida.

m'agrada aquesta idea dels estels