De na Petitacosa, que va sorgir d'entre les heures que m'habiten el cor, he après que no importa a vegades semblar una mica cursi, que no importa si et veuen plorar per alguna cosa que els altres no poden entendre. I per si se m'oblida en algun moment, na Petitacosa és allà per recordar-me que cada minut de vida és un tresor, que, com deia el Petit Príncep, allò que és essencial és invisible als ulls, que encara que li hagi de comprar la roba al Carrefour sempre serà la meva princesa. Que per fer quelcom que surt del fons del cor, no cal demanar permís. Per això, amb el vostre permís o sense ell, seré cursi per primera vegada a la vida. Aquesta cançó és per a la meva Principesa.Y sabes que eres la princesa de mis sueños encantados,
cuantas guerras he librado por tenerte aquí a mi lado.
PS: Per favor, no cerqueu al DIEC la definició de la paraula cursi, perquè no em deixa gaire ben parada.
4 comentaris:
A totes ens ha passat una cosa semblant. No cal demanar permis per ser cursi, les coses són així quan hi ha petitescoses principesques que et roben el cor
Me n'alegro de tornar-te a llegir
per cert, a casa encara molem el café cada dia
ooooh!!! segur que la teua princesa és bonica bonica bonica!!! :)))) Jo seria la més cursi del món en el teu cas, t'ho assegure! ;)
Yo no veo que expresar lo que uno siente sea cursi. A lo mejor es que nos hemos acostumbrado a vivir sin lo esencial, porque en medio de la locura lo que no vemos no existe.
Un abrazo para esa princesa
Això de cursi ho deia per la cançó d'en Bisbal; no és el meu estil...
Publica un comentari a l'entrada