... y desamordazarte y regresarte...

Casualitats de la vida; cerc a Ramón Sijé mentre de fons sona Serrat. Només en coneixia el nom, gràcies a Miguel Hernández, i la meva ànima tafanera havia de menester més dades. I em trob que fa 74 anys i 1 dia que va morir l'amic del gran poeta; una mort sobtada, inesperada, dolorosa.

Explica la història que l'amistad entre els dos poetes era tan forta, que havien acordat que quan un dels dos morís, el que restava viu cavaria la tomba amb les seves mans. Quan Miguel Hernández reb la notícia de la mort del seu amic parteix de seguida cap a Orihuela per acomplir la seva promesa, i en trobar-se que el cos ja havia estat enterrat pertén exhumar el cadàver i cavar-li una nova tomba. Va costar molt treurer-li del cap la idea.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

I quan Pablo Neruda va dir: "Puedo escribir los versos más tristes esta noche...", hauria d'haver afegit "hasta el momento", perquè només Miguel Hernández va ésser capaç d'escriure els versos més tristos.

I caminar per poder ser...

Heus aquí que na Petitacosa ha decidit delectar-nos amb les seves primeres passes. Només n'han estat dues, però encara que és un petit pas per a la humanitat, és un gran pas per a na Petitacosa.

I anar fent, i ser tenaç, i no donar-ser per vençuda... així ho aconsegueix tot na Petitacosa; així va cresquent... i jo amb ella.

Felicitat 10, Inspiració 0

I qui diu inspiració diu temps, necessitat, desig...

Aquest blog resta mut des de fa molt, des de que una petita personeta pentina l'aire dels meus dies. Molta gent et deia que tenir un fill et canviava la vida, i sovint hi veia en aquelles paraules un toc de tristesa i amargor, això si, ben amagada, fins i tot a l'orador mateix. És obvi que l'arribada d'un fill et canvia la vida, però hi ha moltes coses també que ho fan (la parella, la feina, la crisi, les hormones... els anys); el que jo tenc clar és que el que ha canviat clarament soc jo mateixa, i ho dic amb la boca i el cor ben oberts, plena de felicitat i petites rialles.

M'agradaria ser capaç de tornar aquí de tan en tan per mostar a la nova Eva; no us assusteu, que té molt de l'antiga, però en versió millorada (excepte pel contorn de la cintura, he he). El que no sé és si quedarà encara algú que la vulgui descobrir.

Mentres algú pentina l'aire...