tag:blogger.com,1999:blog-6828093393485350182024-03-13T07:33:52.776+01:00Eva i les coses petitesCosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-72986242384618364662010-08-19T00:19:00.001+02:002010-08-19T00:19:39.094+02:00Temps era temps...<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Quins records m'arriben, escorats, amb aquesta cançó!</div><br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HIiBPbzWpTE?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/HIiBPbzWpTE?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-34306619126988646472010-06-18T22:01:00.002+02:002010-06-19T22:40:40.680+02:00Un estel anomenat Saramago<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Avui ningú comprèn la meva petita tristor. He escoltat la notícia a la ràdio del cotxe, i a totes les persones que he vist li he comentat que estava trista perquè havia mort Saramago; tot-hom ha canviat de tema. Per això he decidit acudir a aquest petit racó oblidat i maltractat per mi des de fa temps.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Des que era ben petita que el meu cel d'estiu està plens d'estels, persones que m'han marcat i que ja no hi són. Dos d'aquests estels fins i tot no tenien encara nom. I avui hi llueix un de nou, ben gran, amb Nobel inclòs. Bon currículum per al meu cel estelat.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://unidadsiporelcambio.files.wordpress.com/2009/05/cielo_estrellado.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://unidadsiporelcambio.files.wordpress.com/2009/05/cielo_estrellado.jpg" width="400" /></a></div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Gràcies, estel, per la teva lucidesa.</span>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-60066259133537589802010-02-21T22:24:00.003+01:002010-02-21T22:35:45.707+01:00Principesa<div style="text-align: justify;"><a href="http://www.educared.org.ar/comunidades/tamtam/kmages/Principito.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://www.educared.org.ar/comunidades/tamtam/kmages/Principito.jpg" width="179" /></a><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">De na Petitacosa, que va sorgir d'entre les heures que m'habiten el cor, he après que no importa a vegades semblar una mica </span><i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">cursi</i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">, que no importa si et veuen plorar per alguna cosa que els altres no poden entendre. I per si se m'oblida en algun moment, na Petitacosa és allà per recordar-me que cada minut de vida és un tresor, que, com deia el Petit Príncep, </span><i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">allò que és essencial és invisible als ulls</i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">, que encara que li hagi de comprar la roba al Carrefour sempre serà la meva princesa. Que per fer quelcom que surt del fons del cor, no cal demanar permís. Per això, amb el vostre permís o sense ell, seré </span><i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">cursi</i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> per primera vegada a la vida. Aquesta cançó és per a la meva </span><i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Principesa</i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=7c09b51" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>Y sabes que eres la princesa de mis sueños encantados,</i></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>cuantas guerras he librado por tenerte aquí a mi lado</i>.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">PS: Per favor, no cerqueu al DIEC la definició de la paraula cursi, perquè no em deixa gaire ben parada.</div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-36837804738725888972010-02-10T23:17:00.002+01:002010-02-10T23:20:10.685+01:00Històries per a na Petitacosa<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;">Com li podré explicar a na Petitacosa sense que pensi que sa mare va viure a l'edat del gel, que a la cantonada on ara hi ha una oficina de La Caixa hi havia, quan jo era una Cosespetites petitona, una botiga que feia olor a cafè acabat de moldre, <i>Las Campanas</i>, li deien a la botiga. I jo hi entrava de la mà de ma mare els dissabtes al matí, i m'agradava tant aquella olor que quan el meu pare va regalar-li a ma mare un molinet de moldre cafè elèctric em vaig sentir afortunada, perquè la mare ens deixava el paquet buid del cafè en gra perquè l'ensumassim fins que tot l'aroma s'estingís.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;">I també li explicaré, com si parlàs de l'edat mitjana, que hi havia a la barriada un establiment que anomenavem "<i>sa lecheria</i>" on hi compravem llet fresca i iogurts en envàs de vidre retornable. I com si fossim personatges d'una novel·la, algunes tardes anavem a buscar llet acabada de munyir a una vaqueria que es trobava al mig del camp; tornavem a casa amb la lletera plena, i sabiem que aquella nit tota la casa faria pudor a llet bollida tres vegades.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;">I se sorprendrà en saber que a la meva barriada hi havia carnisseries i xarcuteries, i "colmados" on feiem la compra de cada dia, i un estanc on compravem els fascicles de Félix Rodríguez de la Fuente i de Jacques Cousteau, amb un moix enorme (veritablement enorme) adormit damunt d'una cadira de corda, i on duiem les quinieles de paper carbó amb el nom i l'adreça escrits amb bona lletra.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;">Perquè tot canvia tan aviat, i a la vegada d'una forma tan paulatina, que ni ens adonam que la ciutat que vam conèixer ja no és la que era; han sortit semàfors a cada cantonada, i les taronges ens les venen plastificades i amb gust de plàstic també.</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;">I tot això m'ha sorgit de les heures que m'habiten el cor perquè avui una càpsula de la maleïda màquina de cafè de la feina m'ha recordat l'aroma del cafè acabat de moldre.</div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-26014688695024092752010-01-01T22:35:00.005+01:002010-02-10T22:29:54.203+01:00Any nou...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkms77PIl5FrZ4W-WTsakSCYBdkRVtIo2RqeaS6VfFYhEo-g7n3gGnLHes8Kplpn1LuVYFASRRdB5NCIou-yTGrTVWFC8MzupoqLxPfHPbFajj7Q008J8oNt9p9ohfKyiUnzHljphEt6JC/s1600-h/escoba_c.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421889160639663090" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkms77PIl5FrZ4W-WTsakSCYBdkRVtIo2RqeaS6VfFYhEo-g7n3gGnLHes8Kplpn1LuVYFASRRdB5NCIou-yTGrTVWFC8MzupoqLxPfHPbFajj7Q008J8oNt9p9ohfKyiUnzHljphEt6JC/s320/escoba_c.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 248px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 80px;" /></a><span style="font-family: georgia;"><br />
<br />
...i arriba l'hora de <span style="font-style: italic;">llençarbarradonar</span> pel cap baix un 25% de les coses que, com una mena de Diògenes malaltís, hem anat acumulat a casa al llarg dels darrers anys. Hem de buidar i fer lloc a les noves il·lusions i a les noves esperances; a les aventures que ens queden per viure, i als llibres i juguetes que hi venen adjuntes.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=4b3cf10" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-35012183011259347002009-12-25T11:39:00.003+01:002009-12-25T12:12:13.277+01:00... y desamordazarte y regresarte...<div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Casualitats de la vida; cerc a Ramón Sijé mentre de fons sona Serrat. Només en coneixia el nom, gràcies a Miguel Hernández, i la meva ànima tafanera havia de menester més dades. I em trob que fa 74 anys i 1 dia que va morir l'amic del gran poeta; una mort sobtada, inesperada, dolorosa.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">Explica la història que l'amistad entre els dos poetes era tan forta, que havien acordat que quan un dels dos morís, el que restava viu cavaria la tomba amb les seves mans. Quan Miguel Hernández reb la notícia de la mort del seu amic parteix de seguida cap a Orihuela per acomplir la seva promesa, i en trobar-se que el cos ja havia estat enterrat pertén exhumar el cadàver i cavar-li una nova tomba. Va costar molt treurer-li del cap la idea.</span><br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-family: georgia; font-style: italic;">Quiero escarbar la tierra con los dientes,<br />quiero apartar la tierra parte a parte<br />a dentelladas secas y calientes.<br /></div><br /><br /><br /><span style="font-family:georgia;">I quan Pablo Neruda va dir: "Puedo escribir los versos más tristes esta noche...", hauria d'haver afegit "hasta el momento", perquè només Miguel Hernández va ésser capaç d'escriure els versos més tristos.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=dc9ca7f" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-52496581850748093172009-12-20T08:25:00.009+01:002009-12-20T08:59:31.503+01:00I caminar per poder ser...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1D4_EvRsCvLI-HvZW4zq5fPH-gCKjQC0Hjv4cogH5eBQvLqbLlnRju1M5ZbP45stXe3kww6VExlm_W8ljxtVGyD8Y9DfB2gc1uF-Cxg4vzyI9qLZJBcDTHlSKPUyfYpkznGwSgYGI2-qY/s1600-h/jarenwicklund090700019.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 113px; height: 168px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1D4_EvRsCvLI-HvZW4zq5fPH-gCKjQC0Hjv4cogH5eBQvLqbLlnRju1M5ZbP45stXe3kww6VExlm_W8ljxtVGyD8Y9DfB2gc1uF-Cxg4vzyI9qLZJBcDTHlSKPUyfYpkznGwSgYGI2-qY/s320/jarenwicklund090700019.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5417219691148534322" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Heus aquí que na Petitacosa ha decidit delectar-nos amb les seves primeres passes. Només n'han estat dues, però encara que és un petit pas per a la humanitat, és un gran pas per a na Petitacosa.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">I anar fent, i ser tenaç, i no donar-ser per vençuda... així ho aconsegueix tot na Petitacosa; així va cresquent... i jo amb ella.</span><br /></div><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c309cbc" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-26569209143331794272009-12-05T09:01:00.003+01:002009-12-05T09:14:47.815+01:00Felicitat 10, Inspiració 0<span style="font-family: georgia;">I qui diu inspiració diu temps, necessitat, desig...</span><br /><br /><span style="font-family: georgia;">Aquest blog resta mut des de fa molt, des de que una petita personeta pentina l'aire dels meus dies. Molta gent et deia que tenir un fill et canviava la vida, i sovint hi veia en aquelles paraules un toc de tristesa i amargor, això si, ben amagada, fins i tot a l'orador mateix. És obvi que l'arribada d'un fill et canvia la vida, però hi ha moltes coses també que ho fan (la parella, la feina, la crisi, les hormones... els anys); el que jo tenc clar és que el que ha canviat clarament soc jo mateixa, i ho dic amb la boca i el cor ben oberts, plena de felicitat i petites rialles.</span><br /><br /><span style="font-family: georgia;">M'agradaria ser capaç de tornar aquí de tan en tan per mostar a la nova Eva; no us assusteu, que té molt de l'antiga, però en versió millorada (excepte pel contorn de la cintura, he he). El que no sé és si quedarà encara algú que la vulgui descobrir.</span><br /><br /><span style="font-family: georgia;">Mentres algú pentina l'aire...</span><br /><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=7173638" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-35159115168375212152009-06-21T01:53:00.005+02:002009-06-21T02:02:53.363+02:00Anantapur-Vicenç Ferrer<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://home.scarlet.be/%7Ejanson01/imgs/mandala%20golden.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 212px; height: 210px;" src="http://home.scarlet.be/%7Ejanson01/imgs/mandala%20golden.gif" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-family:georgia;">Què en serà ara de les dones de Tavimala, dels nins d'Anantapur? Ara que ell ha marxat, amb la seva bondat infinita, què en serà de les nostres vides?</span>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-3853248192128727032009-06-13T00:04:00.006+02:002009-06-13T01:29:49.243+02:00T'ho devia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRrlFykjzt9x5havhvOZ40w95bq3KiGM-161ipiMaicWWEBc07HIZ58iGtpii9SafLU1mSZ5M65sFhmnV2T6rvqohlY3GUvpkGlxtqxPl_7VrB8K-MGtC5wA8nVCtcwxTHJYxopFHlh4g2/s1600-h/hypermania2071200001.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 157px; height: 207px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRrlFykjzt9x5havhvOZ40w95bq3KiGM-161ipiMaicWWEBc07HIZ58iGtpii9SafLU1mSZ5M65sFhmnV2T6rvqohlY3GUvpkGlxtqxPl_7VrB8K-MGtC5wA8nVCtcwxTHJYxopFHlh4g2/s320/hypermania2071200001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346569595746026706" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Perquè ets una supervivent des del moment que et vaig imaginar, i fins i tot abans.</span><br /><span style="font-family:georgia;">Perquè el primer que vaig pensar quan et vaig veure és que eres la cosa més hermosa que havia vist mai, encara que els meus llavis no ho van saber expressar fins al cap d'unes hores.</span><br /><span style="font-family:georgia;">Perquè fa mesos que em perd en els teus ulls intentant esbrinar el seu color.</span><br /><span style="font-family:georgia;">Perquè ets una sortuda, i perquè jo ho som encara més.</span><br /><span style="font-family:georgia;">Perquè no et vas donar per vençuda; perquè jo no em don per vençuda.</span><br /><span style="font-family:georgia;">I ja t'hem tallat els cabells.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=615701d" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-47769965116177797882009-05-19T00:43:00.002+02:002009-05-19T00:47:03.996+02:00Pasatiempo<pre style="font-family: georgia; font-style: italic;">Cuando éramos niños<br />los viejos tenían como treinta<br />un charco era un océano<br />la muerte lisa y llana<br />no existía.<br /><br />Luego cuando muchachos<br />los viejos eran gente de cuarenta<br />un estanque un océano<br />la muerte solamente<br />una palabra.<br /><br />Ya cuando nos casamos<br />los ancianos estaban en cincuenta<br />un lago era un océano<br />la muerte era la muerte<br />de los otros.<br /><br />Ahora veteranos<br />ya le dimos alcance a la verdad<br />el océano es por fin el océano<br />pero la muerte empieza a ser<br />la nuestra.<br /></pre><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-style: italic;">Mario Benedetti</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><br />En un dia com avui, no em podia resistir a tornar a aquest racó, ara ja oblidat per tots.<br /></div></div><pre></pre>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-47240287517573236872009-02-15T12:29:00.008+01:002009-02-15T12:40:34.332+01:00Noves aventures<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZp3KQ9UwDk5OL_D4hmcOZJRnrC7xvj4Jei48EJa_wqvRgTtBZ7Hy3PWh9Al_0FrSgJiyErrTWroFaOwdlJN350Md5s-KTb56Zp7eQOZhKpfG9A4hcsOTIEo4NPUg0ouO8dY3zv1B5iz9/s1600-h/chupete2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 175px; height: 131px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZp3KQ9UwDk5OL_D4hmcOZJRnrC7xvj4Jei48EJa_wqvRgTtBZ7Hy3PWh9Al_0FrSgJiyErrTWroFaOwdlJN350Md5s-KTb56Zp7eQOZhKpfG9A4hcsOTIEo4NPUg0ouO8dY3zv1B5iz9/s320/chupete2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5302986293248601090" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Aquest bloc restarà mut temporalmente per qüestions vitals. Perquè a la fi han arribat els ulls blaus que esperaven els ulls verds. Us seguiré llegint sempre que pugui. Segur que ho enteneu.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">Besades a tots i totes.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=9534d29" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-18053125804260342912009-01-13T08:42:00.002+01:002009-01-15T08:38:48.976+01:00El rayo que no cesa<pre style="font-family: georgia;"><span>¿No cesará este rayo que me habita<br />el corazón de exasperadas fieras<br />y de fraguas coléricas y herreras<br />donde el metal más fresco se marchita?<br /><br />¿No cesará esta terca estalactita<br />de cultivar sus duras cabelleras<br />como espadas y rígidas hogueras<br />hacia mi corazón que muge y grita?<br /><br />Este rayo ni cesa ni se agota:<br />de mí mismo tomó su procedencia<br />y ejercita en mí mismo sus furores.<br /><br />Esta obstinada piedra de mí brota<br />y sobre mí dirige la insistencia<br />de sus lluviosos rayos destructores.<br /><br /></span></pre><div style="text-align: center;">Miguel Hernández<br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >El 13 de gener de l'any 1936 es publica <span style="font-style: italic;">El rayo que no cesa</span>.</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:georgia;"> Des d'aquí el meu homenatge al gran poeta.</span></span><br /></div></div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-67263203756928070602009-01-12T15:58:00.007+01:002009-01-15T08:39:56.155+01:00Les pelis de la meva vida. Cría Cuervos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKX_dpGIqyDUrC3O8s_aQNL1hpJF5ydBPbCfGjOe3EipJU2nSzI5dsDMyK29uLvBVEbG4HUWM4bzAOAuFj98vkr7rNUZ8ZfUCKbTMxUEVlEvh03s3L3CjpMR4GC3ssAAmgsKyTNI1BmmQ4/s1600-h/Cria+cuervos+2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 241px; height: 172px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKX_dpGIqyDUrC3O8s_aQNL1hpJF5ydBPbCfGjOe3EipJU2nSzI5dsDMyK29uLvBVEbG4HUWM4bzAOAuFj98vkr7rNUZ8ZfUCKbTMxUEVlEvh03s3L3CjpMR4GC3ssAAmgsKyTNI1BmmQ4/s320/Cria+cuervos+2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290422248626758850" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;font-family:georgia;">"(...) No entiendo cómo hay personas que dicen que la infancia es la época más feliz de su vida; en todo caso para mí no lo fue, y quizás por eso no creo en el paraíso infantil, ni en la inocencia, ni en la bondad natural de los niños. Yo recuerdo mi infancia como un periodo largo, interminable, triste, donde el miedo lo llenaba todo. Miedo a lo desconocido. Hay cosas que no puedo olvidar. Parece mentira que haya recuerdos que tengan tanta, tanta fuerza... tanta, tanta fuerza (...)"<br /><br />Fa més de 20 anys que vaig veure <span style="font-style: italic;">Cría Cuervos</span> (1975) per primera vegada; mai més vaig poder oblidar-la, i em sorprenc ara de pensar que no fos fins ahir que l'he tornat a veure.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Cría cuervos</span> es la tristesa feta pel·lícula; és la nostàlgia, l'ambient claustrofòbic del final de la dictadura. <span style="font-style: italic;">Cría cuervos</span> son els ulls d'Ana Torrent, i una cançó...<br /><br /><span style="font-style: italic;">Hoy en mi ventana brilla el sol<br />y el corazón<br />se pone triste contemplando la ciudad,<br />¿por qué te vas?<br /><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=e4fb56b" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></span></div><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:georgia;">* He trobat la versió en francès, </span><span style="font-style: italic;font-family:georgia;" >Pourquoi tu vis</span><span style="font-family:georgia;">. La lletra és molt diferent, però igualment preciosa.<br /><br /></span></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >On t'a fait un monde trop petit pour tes idées,</span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><br />pour la petite des grands yeux écarquillés sur l'infini.<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Tu es prisonnière de ta maison, de tes parents,</span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><br />de cet adulte qui te dit qu'il a raison ,et qui te ment</span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >.<br />Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >pour des pays peuplés des rois.</span><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >pourquoi tu vis et où tu vas,<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >pourquoi tu vis et où tu vas …</span><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Tu n'as pas d'avion, ni de bateau pour t'en aller.</span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><br />Les illusions qui restent sont un grand radeau , qui va couler,</span><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >et pourtant tu veux, de tout ton corps, de tout ton coeur</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:georgia;">,</span><br /></span> <span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" > briser enfin le noir et blanc de ton décor, de grandes couleurs.<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >pour des pays peuplés des rois.<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière<br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >pourquoi tu vis et où tu vas,<br />pourquoi tu vis et où tu vas …</span>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-79111854815078699922009-01-06T00:00:00.009+01:002009-01-15T08:43:08.058+01:00Estimat Tondo Rotondo: va per a vos aquest missatge, el meu Blocaire invisible<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyFj5rOTfa4wpYZA2yIrKIBtTgezMlVLseQH0Gtm65zpWpfIsHOTk2kQpcwosSgOw5mzmjOIVeiE-ZaUvU_B_O9j8nh1k-hbloIiQDVjDyOWDEKv7IMDxk2WFLvUTG7iCw9Ezw6NbDznQ8/s1600-h/regal.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 171px; height: 171px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyFj5rOTfa4wpYZA2yIrKIBtTgezMlVLseQH0Gtm65zpWpfIsHOTk2kQpcwosSgOw5mzmjOIVeiE-ZaUvU_B_O9j8nh1k-hbloIiQDVjDyOWDEKv7IMDxk2WFLvUTG7iCw9Ezw6NbDznQ8/s320/regal.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287639671205084162" border="0" /></a> <div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Doncs si. Com pot ser (o no) heu endevinat per les pistes que us deixava en aquest petit racó del món, em vau tocar en sorteig per a fer-vos un regal en aquest dia de Reis. La veritat és que, si bé el vostre nom no em resultava del tot desconegut, no era assídua al vostre bloc, per la qual cosa triar un regal </span><span style="font-family:georgia;">adient per a vos no ha estat tasca fàcil, i fins i tot avui dubt molt haver-ho aconseguit.</span> <span style="font-family:georgia;">Hi hem d'afegir, a més, la meva incapacitat total per fabricar res que sigui més creatiu que tallar i aferrar imatges i poca cosa més (és a dir, soc incapaç de fer un flash, un vídeo etc...).</span></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Donat que participau en aquesta iniciativa del Blocaire invisible, que se celebra sempre per aquestes dates, i especialment enguany, que culmina la nit de Reis, he sobreentès que, tot i el vostre sobradament conegut "desinterès" per la monarquia, els tres Reis d'Orient si que són del vostre grat. Si no és així, disculpau el meu atreviment.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify; font-family: georgia;">Una vegada donades totes aquestes explicacions us faig partícep del meu regal, una de cal i una d'arena.</div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 102, 102);">LA REALITAT AMB "SUBTIL" IRONIA</span></span><br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib2Z5a-l1xKHcX_I2LJ-XCklF-ztgXvqFHgeSgKGKMXkhm8a07EYnM7I6obfKULeNgRCnW0V4ks2LdnNe1ubxpxQ7J546p5BZE4pbbnNEn8A2_UJF3zVjgcaryKPPMLsdLQ0Rdmoqj1LIB/s1600-h/061203+el+viaje+de+los+tres+reyes+magos+hasta+belen+por+campo+de+minas+antipersona.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 422px; height: 315px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib2Z5a-l1xKHcX_I2LJ-XCklF-ztgXvqFHgeSgKGKMXkhm8a07EYnM7I6obfKULeNgRCnW0V4ks2LdnNe1ubxpxQ7J546p5BZE4pbbnNEn8A2_UJF3zVjgcaryKPPMLsdLQ0Rdmoqj1LIB/s320/061203+el+viaje+de+los+tres+reyes+magos+hasta+belen+por+campo+de+minas+antipersona.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287642032148895762" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: italic;">EL QUE US DESIG DE TOT COR PER A AQUEST ANY QUE ACABAM</span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zjlh_iMmnBkSGhG5hOE4BHhan8dlaiO3yljSVJ2etcCDgaoLV2Zf72ZPSZZZamjgf8KyTLWBBj45PS_VvNNlZArmnnb19XugJ5n-Qc1TASZpu2Vs8Zi9S8dChjZToiwNWi2nzl29QJXt/s1600-h/Tondo+rotondo.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 190px; height: 232px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zjlh_iMmnBkSGhG5hOE4BHhan8dlaiO3yljSVJ2etcCDgaoLV2Zf72ZPSZZZamjgf8KyTLWBBj45PS_VvNNlZArmnnb19XugJ5n-Qc1TASZpu2Vs8Zi9S8dChjZToiwNWi2nzl29QJXt/s320/Tondo+rotondo.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287646351358368882" border="0" /></a><span style="font-size:130%;"><span style="font-style: italic;"> D'ENCETAR</span> </span><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=2676a34" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /></div><br /><span style="font-family:georgia;">Esper</span><span style="font-family:georgia;"> verit</span><span style="font-family:georgia;">ablement que us hagi agradat el regal. Una abraçada i una rialla molt grans des de l'altre costat del pont.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh66boNf98_66aQEKB9r1idOIpOR0bDVQbBLxCLI1gECGDJMSZIJe0UpnYB1CSBrXaQaVLpT-J5kCeK4TQilmP_Vl2InAYUbZ4ezK__zka6XTlQ2OIK-EALGXXNKEZ6Cwq-NaYONdlzjldD/s1600-h/Tortell+Poltrona.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 218px; height: 145px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh66boNf98_66aQEKB9r1idOIpOR0bDVQbBLxCLI1gECGDJMSZIJe0UpnYB1CSBrXaQaVLpT-J5kCeK4TQilmP_Vl2InAYUbZ4ezK__zka6XTlQ2OIK-EALGXXNKEZ6Cwq-NaYONdlzjldD/s200/Tortell+Poltrona.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287649396484500482" border="0" /></a>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-83664331598670419442009-01-05T19:55:00.003+01:002009-01-15T08:41:26.717+01:00Molts bons Reis a tots<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKlpywUxuu18eoWTYQsVzMw5cUlnWS4XV-0dCd_d5IGTeyr3MgA2OV8lUKEY_cjXsKpC2_50PZVGaTXRmdOCzUdSjqpjefDJrLjj9tZCPsH2IXGbQVzDLl9Gy73qaJhwgCvKDmyv2x43E/s1600-h/dkorolov070700014.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 213px; height: 142px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKlpywUxuu18eoWTYQsVzMw5cUlnWS4XV-0dCd_d5IGTeyr3MgA2OV8lUKEY_cjXsKpC2_50PZVGaTXRmdOCzUdSjqpjefDJrLjj9tZCPsH2IXGbQVzDLl9Gy73qaJhwgCvKDmyv2x43E/s320/dkorolov070700014.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287885488400769026" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Esper que Melcior, Gaspar i Baltasar omplin les vostres vides d'alegria, amor i esperança... i que no falti, un bon tortell!</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify; font-family: georgia;">Per la meva part, no he demanat res enguany per a mi, que aquest dotze mesos darrers ja m'han fet prou <a href="http://cosespetites.bloc.cat/post/3553/206949">regals per a tota una vida</a>.<br /></div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-72871134073401959512009-01-02T15:15:00.004+01:002009-01-15T08:43:45.586+01:00Blocaire invisible. Pista 5<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfZYNpHDBUMQFQ2t_-TmPpd9U7CmlcB4ixL_6gMYU5HKlxhKSIi-X3rq4oucB2xBQUR4u7xMExWO3sr1HjWhDVVJ1K1cx6aNPxvbzP4HGPPUAo-LVipriZF-o2XDd11voH4u-hwgbXBUJ6/s1600-h/cuca+de+llum.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 292px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfZYNpHDBUMQFQ2t_-TmPpd9U7CmlcB4ixL_6gMYU5HKlxhKSIi-X3rq4oucB2xBQUR4u7xMExWO3sr1HjWhDVVJ1K1cx6aNPxvbzP4HGPPUAo-LVipriZF-o2XDd11voH4u-hwgbXBUJ6/s400/cuca+de+llum.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286700886697009570" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="text-decoration: underline;"></span><br /></div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-66562852340252764432008-12-31T19:57:00.012+01:002009-02-15T12:44:36.687+01:00Feliç any nou<div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEAmS1ZQxS1kOJmTIEckiVUOFaY9q9AMnSloRbznfopozJXzdqIAjdTlllc1DeC1lvOKUmgyGSW9fZUzgjmKanTK12l8ux0KxGrEb_9oh9b2Cwt_7bqt_DW_y4ftszzbHrxSayDiVnQ_7U/s1600-h/llums.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 214px; height: 151px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEAmS1ZQxS1kOJmTIEckiVUOFaY9q9AMnSloRbznfopozJXzdqIAjdTlllc1DeC1lvOKUmgyGSW9fZUzgjmKanTK12l8ux0KxGrEb_9oh9b2Cwt_7bqt_DW_y4ftszzbHrxSayDiVnQ_7U/s200/llums.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286040366638704402" border="0" /></a><span style="font-family:georgia;">Queden menys de </span><span style="font-family:georgia;">quatre hores per despedir aquest any 2008. I, en com</span><span style="font-family:georgia;">ptes de bons propòsits, em ve de gust fer un resum del tot personal.</span> <span style="font-family: georgia;">Com moltes de les efemèrides són tristes, he intercal·lat imatges que fan bonic.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Enguany hem recordat a Mercè Rodoreda (preciosa l'adaptació de la Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya) i a Jaume I en el vuitè centenari del seu naixement.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">A Cuba han canviat a un Castro per un altre Castro; 154 persones moren a Barajas en l'accident del vol 5022 d'Spanair, i després de més de sis anys de segrest per part de les FARC és alliberada a Colòmbia Íngrid Betancourt.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzj4wNhtQXjuNcZHt5Uc0Wq1JBYlcHxARWXnUnrJRd_0ygWLHZIKBpNVV0ovKhNhAGKXFDmHdQ-snKMusa-Ah5TRWAkKW_8RXw_Bv9ewWx4bjnLaato_IJpZs8iRUfCL3tnDpQFOmv4gd4/s1600-h/focs+artificials.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 168px; height: 209px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzj4wNhtQXjuNcZHt5Uc0Wq1JBYlcHxARWXnUnrJRd_0ygWLHZIKBpNVV0ovKhNhAGKXFDmHdQ-snKMusa-Ah5TRWAkKW_8RXw_Bv9ewWx4bjnLaato_IJpZs8iRUfCL3tnDpQFOmv4gd4/s200/focs+artificials.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286038980085716354" border="0" /></a><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">L'exèrcit israelià provoca que la franja de</span><span style="font-family:georgia;"> Gaza s'hagi convertit en una trampa en aquests dies tan assenyalats, i ETA li segueix la pista.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:georgia;">Ja he dit que no faré un llista</span><span style="font-family:georgia;">t de bons propòsits. Només us vull desitjar a tots i totes un molt bon any.</span><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpuT7XQDIeMl454MpmpkjDQjRV_DmnEvqSk56ZwDfN320wg0M8J6-RuUkeDGNUeLM0jdGoGWRarfiSqoIuK3TqM9qFL6zjRdYZQhZIc5I4L8NBLi6zqsQEeNTW5tdR2kMKh8TcSNaqmS2J/s1600-h/espelmes.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 230px; height: 197px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpuT7XQDIeMl454MpmpkjDQjRV_DmnEvqSk56ZwDfN320wg0M8J6-RuUkeDGNUeLM0jdGoGWRarfiSqoIuK3TqM9qFL6zjRdYZQhZIc5I4L8NBLi6zqsQEeNTW5tdR2kMKh8TcSNaqmS2J/s200/espelmes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5286040779946410466" border="0" /></a><br /></div>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-44204980114129688402008-12-31T02:26:00.003+01:002009-01-15T08:44:38.059+01:00Blocaire invisible. Pista 4<span style="font-family:georgia;">Fa molt poc que el meu blocaire invisible ha canviat la imatge de la capçalera del seu bloc.</span>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-32827465270911502962008-12-29T20:17:00.002+01:002009-01-15T08:45:33.555+01:00Blocaire invisible. Pista 3<span style="font-family:georgia;">Segons el seu bloc, i si no m'he descomptat, al meu Blocaire invisible l'han "nominat" per a 11 ciber-guardons diferents.</span>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-54003803999299093332008-12-27T17:13:00.004+01:002009-01-15T08:45:41.076+01:00Blocaire invisible. Pista 2El bloc del meu blocaire invisible va començar el seu camí fa ja més de dos anys, parlant de cinema, però ben aviat va començar a ampliar les temàtiques tractades, fins arribar a acumular més de 40 categories a la columna de la dreta de la pàgina.Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-89690388593363253792008-12-26T09:46:00.004+01:002009-01-15T08:46:40.556+01:0025 anys sense Joan Miró<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.whydidigowrong.co.uk/wp-content/uploads/2006/04/Joan-Miro-Personnage-etoile-33192.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://www.whydidigowrong.co.uk/wp-content/uploads/2006/04/Joan-Miro-Personnage-etoile-33192.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-family:georgia;">Ja fa 25 anys que vivim sense l'home que ens retorna la visió de l'infant, sense els seus colors, sense els seus estels i constel·lacions.</span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a8961f1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-15125471311292190302008-12-25T04:12:00.004+01:002009-01-15T08:48:00.915+01:00Blocaire invisible. Pista 1Entre la meva ciutat i la del meu o la meva blocaire invisible s'extén un <span style="font-style: italic;">pont de mar blava</span> (amb el permís del senyor Llach i del senyor Martí i Pol).<br /><br />Entre el contingut i tarannà del meu bloc i el del meu o la meva blocaire invisible s'extén un abisme... o no? Potser només és aparentment.Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-86514059817879909832008-12-13T14:32:00.004+01:002009-01-15T08:47:52.199+01:00Over the rainbow<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://climate.met.psu.edu/data/frost/images/rainbow.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 216px; height: 142px;" src="http://climate.met.psu.edu/data/frost/images/rainbow.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-family:georgia;">I seguiré parlant de regals, en aquests dies de Reis i consum.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">Al meu Rei (no dubteu ni un segon que és en Baltasar) li he demanat una càmera de fer fotografies nova, perquè mai la memòria em pugui jugar una mala passada dels dies que resten per venir.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">I l'altra dia la pluja em va regalar un Arc de Sant Martí preciós, que neixia dels arbres i moria rere l'escola. I jo, devall del paraigua color Sant Martí, encantada no podia deixar de mirar-lo.</span><br /><br /><span style="font-family:georgia;">Com encara no han vengut els Reis, il·lustra aquest somni una imatge idíl·lica i un so de fàbula.</span><br /></div><span style="font-family:georgia;"><br /><br /></span><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=3007771" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-682809339348535018.post-35976259457170535922008-12-05T21:57:00.004+01:002009-01-15T08:49:02.502+01:00Regals que arriben d'on menys t'ho esperes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJ_UTzkg-VdPGmHoiOKlMHQLZlzITNdS1wks5-GcMfoMV3GFD7QeAQCEHPkX8GOUyGBB8Y2Yk46sTiLLhj_o1bqhnUuomBC6w8KnTiYBp1JT8FzysqaWC2pIMgiKKF9WIEgU8itc3WYCr/s1600-h/iserg081000082.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 168px; height: 126px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJ_UTzkg-VdPGmHoiOKlMHQLZlzITNdS1wks5-GcMfoMV3GFD7QeAQCEHPkX8GOUyGBB8Y2Yk46sTiLLhj_o1bqhnUuomBC6w8KnTiYBp1JT8FzysqaWC2pIMgiKKF9WIEgU8itc3WYCr/s320/iserg081000082.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276415758700443074" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify; font-family: georgia;">L'altre dia m'arribà un regal com per l'aire, d'un personatge anònim que llegeix els meus pensaments. En aquell momento vaig pensar que era com si haguéssin arribat els Reis abans d'hora, i em va fer una il·lusió enorme.<br /><br />Si miram al fons de la nostra rutina quotidiana trobarem ben segur algún regal amagat. La finestra blava de la sala m'ha regalat aquesta cançó ja fa uns dies. Segur que algú de vosaltres també ha rebut aquest regal; per a la resta, el vull compartir amb vosaltres.<br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c876e0d" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Cosespetiteshttp://www.blogger.com/profile/12288704248195654229noreply@blogger.com2