I qui diu inspiració diu temps, necessitat, desig...
Aquest blog resta mut des de fa molt, des de que una petita personeta pentina l'aire dels meus dies. Molta gent et deia que tenir un fill et canviava la vida, i sovint hi veia en aquelles paraules un toc de tristesa i amargor, això si, ben amagada, fins i tot a l'orador mateix. És obvi que l'arribada d'un fill et canvia la vida, però hi ha moltes coses també que ho fan (la parella, la feina, la crisi, les hormones... els anys); el que jo tenc clar és que el que ha canviat clarament soc jo mateixa, i ho dic amb la boca i el cor ben oberts, plena de felicitat i petites rialles.
M'agradaria ser capaç de tornar aquí de tan en tan per mostar a la nova Eva; no us assusteu, que té molt de l'antiga, però en versió millorada (excepte pel contorn de la cintura, he he). El que no sé és si quedarà encara algú que la vulgui descobrir.
Mentres algú pentina l'aire...
7 comentaris:
estem esperant conèixer els motius del canvi i de la felicitat
Doncs aquí estarem. Hi ha motius per canviar que valen molt la pena. Oi?
:-D
oooh, quin bon motiu!:))
que seria de nosaltres si no canviessim constantment? Els fills ens ensenyen un munt de coses, sobretot a mirar el món d'una altre manera
10 dies després de publicar aquest post, el dia en que ma mera hagués tornat a fer anys, llegeixo que algú pentina l'Eva, la de les coses petites. Aleluia, car l'alegria és virtut. Que vagi bé, i de tant en tant, una petita cosa envia'ns, que ni jo ni molts altres t'esborrarenm.
Gràcies per seguir aquí companys; m'heu sorprés d'allò més.
Aquest blog anirà a partir d'ara de la mà de na Petitacosa, el sol que il·lumina els meus dies.
aixxx... que no m'havia enterat que hi tornaves a ser!!! bonica, la teva felicitat!!!
Publica un comentari a l'entrada