9/8/08

La ciutat

Des de l'infern pujaven flames ahir al carrer de Can Martí Feliu. Ni una gota d'aire bufava als carrerons de la ciutat tancada, de finestres amb barrerons obertes de bat a bat, amb sansivieres dins cossiols de fang antic.

S'aturava al capvespre la ciutat dins una calor asfixiant de vella, d'històries amagades rere les persianes tancades, de xafarderies, jueus i senyores.

El meu cos pesat s'arrossegava meravellat en la xafogor del carrer de Can Vallori, de ciutat a vegades cosmopolita, a vegades provinciana, sempre tendra, petita i estimada. I inevitablement pens en na Carme Riera quan camin per carrerons amagats on no entra mai el sol. I en la meva imaginació, jo pos per testimoni les gavines.





1 comentari:

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

No te'm queixis de calor ... que ahir a casa semblava un forn microones!!!

Només m'hagués faltat que estigués donant voltes i al final hagués sonat el "clink"

Un petó i bones vacances, campiona!