Crec que he estimat molt. Guard entre les fulles d'una llibreta els secrets de tanta vida, de tant d'amor. Allà hi trob quan em ve de gust poemes i lletres escrites en quatre llengües diferents, la majoria de fabricació pròpia, algunes de robades als més grans; Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Ángel González... tots ells homes també de la meva vida.
I avui, que sent que estim més que mai, ni robades trob les paraules. No em quedarà d'altre que tornar a les cartilles, i a fer caligrafia, i amb mi mamá me mima començar de bell nou.
3 comentaris:
sempre som aprenents
Deu ser el bloqueig típic de l'enamorament, no?
Un petó ben gran!
Me gusta Marti i Pol, Ángel González, pero Vicent Andrés Estellés sólo me sonaba; pues ya he buscado cosas suyas y me gusta.
Publica un comentari a l'entrada