Amb una calor gairebé de canícula arriba la nit mágica. Les platges de la meva Mediterrània s'ompliran de gent que formula desitjos a mitja nit, llançant a la mar esplemes sobre fustes que es perden entre les onades; que es banyen despullats a la matinada, just quan surt el sol, i que llancen fruites dins l'aigua, venerant deïtats antigues fa segles oblidades, tot esperant que els propers 365 dies tot els retorni omplint-los de benaurances.Sant Joan m'ha duit moltes vegades els desitjos que demanava escrits en un full de paper quadriculat cremat a una foguera. Sant Joan sempre em fa somriure, avui més que mai.
I fa just 18 anys que vaig viure Sant Joan a Ciutadella de Menorca; en aquell moment pensava que tornaria a viure aquelles festes ben aviat. Òbviament no va se així... és un tema pendent, un entre tants d'altres.
4 comentaris:
"...Sant Joan sempre em fa somriure, avui més que mai." Estàs molt animada des del retorn. Bona cosa!
quina sort el somriure de Sant Joan! :) A mi no m'agrada massa l'ambient de les platges aquesta nit. Massa borratxuso...
Me gustan los juanes de los solsticios, el Bautista de verano y el Evangelista de invierno. Según los antiguos son las puertas (Januas) de los hombres y de los dioses, y como somos de naturaleza curiosa algo debemos vislumbrar tras las rendijas.
Tu em fas somriure sempre, pequenyaja!!!!
Petonets
PD: Sí que fotia calor, sí, per St. Joan
Publica un comentari a l'entrada