He pintat la paret de blau cel perquè el dia que arribis a casa ja no vulguis marxar mai més.
He penjat les cortines i he desat els llibres als prestatges.
Amb el corró a la ma, pujada a l'escala, i amb les cames tremolant, he anat pintant ben amunt, fins a les estrelles, canviant de color la meva casa, intentant (tentant) de canviar de color també la meva vida.
De fons sonava aquesta cançó...
He penjat les cortines i he desat els llibres als prestatges.
Amb el corró a la ma, pujada a l'escala, i amb les cames tremolant, he anat pintant ben amunt, fins a les estrelles, canviant de color la meva casa, intentant (tentant) de canviar de color també la meva vida.
De fons sonava aquesta cançó...
5 comentaris:
És bo repintar la vida de tant en tant. Per cert, m'encanta aquesta cançó...
començant per les pareds va canviant la vida, segur! anims!
És bonic canviar de color de tant en tant, tot i que les parets siguin les mateixes
A través de extrañas casualidades he topado con este blog, bueno más bien con tu blog anterior porque había colgada un poema mío. Soy Elena Soto y mi blog es
http://elestablodepegaso.blogspot.com/
espero que si deixo quatre pels escampats ... no et sabrà greu...
no ho faig volent... em cauen sols!
petons i llepades mioladores!
Publica un comentari a l'entrada