Eva i les coses petites

Temps era temps...

2010-08-19T00:19:00.001+02:00

Quins records m'arriben, escorats, amb aquesta cançó!

Un estel anomenat Saramago

2010-06-18T22:01:00.002+02:00

Avui ningú comprèn la meva petita tristor. He escoltat la notícia a la ràdio del cotxe, i a totes les persones que he vist li he comentat que estava trista perquè havia mort Saramago; tot-hom ha canviat de tema. Per això he decidit acudir a aquest petit racó oblidat i maltractat per mi des de fa temps.

Des que era ben petita que el meu cel d'estiu està plens d'estels, persones que m'han marcat i que ja no hi són. Dos d'aquests estels fins i tot no tenien encara nom. I avui hi llueix un de nou, ben gran, amb Nobel inclòs. Bon currículum per al meu cel estelat.

Gràcies, estel, per la teva lucidesa.

Principesa

2010-02-21T22:24:00.003+01:00

De na Petitacosa, que va sorgir d'entre les heures que m'habiten el cor, he après que no importa a vegades semblar una mica cursi, que no importa si et veuen plorar per alguna cosa que els altres no poden entendre. I per si se m'oblida en algun moment, na Petitacosa és allà per recordar-me que cada minut de vida és un tresor, que, com deia el Petit Príncep, allò que és essencial és invisible als ulls, que encara que li hagi de comprar la roba al Carrefour sempre serà la meva princesa. Que per fer quelcom que surt del fons del cor, no cal demanar permís. Per això, amb el vostre permís o sense ell, seré cursi per primera vegada a la vida. Aquesta cançó és per a la meva Principesa.

Y sabes que eres la princesa de mis sueños encantados,

cuantas guerras he librado por tenerte aquí a mi lado.

PS: Per favor, no cerqueu al DIEC la definició de la paraula cursi, perquè no em deixa gaire ben parada.

Històries per a na Petitacosa

2010-02-10T23:17:00.002+01:00

Com li podré explicar a na Petitacosa sense que pensi que sa mare va viure a l'edat del gel, que a la cantonada on ara hi ha una oficina de La Caixa hi havia, quan jo era una Cosespetites petitona, una botiga que feia olor a cafè acabat de moldre, Las Campanas, li deien a la botiga. I jo hi entrava de la mà de ma mare els dissabtes al matí, i m'agradava tant aquella olor que quan el meu pare va regalar-li a ma mare un molinet de moldre cafè elèctric em vaig sentir afortunada, perquè la mare ens deixava el paquet buid del cafè en gra perquè l'ensumassim fins que tot l'aroma s'estingís.

I també li explicaré, com si parlàs de l'edat mitjana, que hi havia a la barriada un establiment que anomenavem "sa lecheria" on hi compravem llet fresca i iogurts en envàs de vidre retornable. I com si fossim personatges d'una novel·la, algunes tardes anavem a buscar llet acabada de munyir a una vaqueria que es trobava al mig del camp; tornavem a casa amb la lletera plena, i sabiem que aquella nit tota la casa faria pudor a llet bollida tres vegades.

I se sorprendrà en saber que a la meva barriada hi havia carnisseries i xarcuteries, i "colmados" on feiem la compra de cada dia, i un estanc on compravem els fascicles de Félix Rodríguez de la Fuente i de Jacques Cousteau, amb un moix enorme (veritablement enorme) adormit damunt d'una cadira de corda, i on duiem les quinieles de paper carbó amb el nom i l'adreça escrits amb bona lletra.

Perquè tot canvia tan aviat, i a la vegada d'una forma tan paulatina, que ni ens adonam que la ciutat que vam conèixer ja no és la que era; han sortit semàfors a cada cantonada, i les taronges ens les venen plastificades i amb gust de plàstic també.

I tot això m'ha sorgit de les heures que m'habiten el cor perquè avui una càpsula de la maleïda màquina de cafè de la feina m'ha recordat l'aroma del cafè acabat de moldre.

Any nou...

2010-01-01T22:35:00.005+01:00

...i arriba l'hora de llençarbarradonar pel cap baix un 25% de les coses que, com una mena de Diògenes malaltís, hem anat acumulat a casa al llarg dels darrers anys. Hem de buidar i fer lloc a les noves il·lusions i a les noves esperances; a les aventures que ens queden per viure, i als llibres i juguetes que hi venen adjuntes.

... y desamordazarte y regresarte...

2009-12-25T11:39:00.003+01:00

Casualitats de la vida; cerc a Ramón Sijé mentre de fons sona Serrat. Només en coneixia el nom, gràcies a Miguel Hernández, i la meva ànima tafanera havia de menester més dades. I em trob que fa 74 anys i 1 dia que va morir l'amic del gran poeta; una mort sobtada, inesperada, dolorosa.

Explica la història que l'amistad entre els dos poetes era tan forta, que havien acordat que quan un dels dos morís, el que restava viu cavaria la tomba amb les seves mans. Quan Miguel Hernández reb la notícia de la mort del seu amic parteix de seguida cap a Orihuela per acomplir la seva promesa, i en trobar-se que el cos ja havia estat enterrat pertén exhumar el cadàver i cavar-li una nova tomba. Va costar molt treurer-li del cap la idea.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

I quan Pablo Neruda va dir: "Puedo escribir los versos más tristes esta noche...", hauria d'haver afegit "hasta el momento", perquè només Miguel Hernández va ésser capaç d'escriure els versos més tristos.

I caminar per poder ser...

2009-12-20T08:25:00.009+01:00

Heus aquí que na Petitacosa ha decidit delectar-nos amb les seves primeres passes. Només n'han estat dues, però encara que és un petit pas per a la humanitat, és un gran pas per a na Petitacosa.

I anar fent, i ser tenaç, i no donar-ser per vençuda... així ho aconsegueix tot na Petitacosa; així va cresquent... i jo amb ella.

Felicitat 10, Inspiració 0

2009-12-05T09:01:00.003+01:00

I qui diu inspiració diu temps, necessitat, desig...

Aquest blog resta mut des de fa molt, des de que una petita personeta pentina l'aire dels meus dies. Molta gent et deia que tenir un fill et canviava la vida, i sovint hi veia en aquelles paraules un toc de tristesa i amargor, això si, ben amagada, fins i tot a l'orador mateix. És obvi que l'arribada d'un fill et canvia la vida, però hi ha moltes coses també que ho fan (la parella, la feina, la crisi, les hormones... els anys); el que jo tenc clar és que el que ha canviat clarament soc jo mateixa, i ho dic amb la boca i el cor ben oberts, plena de felicitat i petites rialles.

M'agradaria ser capaç de tornar aquí de tan en tan per mostar a la nova Eva; no us assusteu, que té molt de l'antiga, però en versió millorada (excepte pel contorn de la cintura, he he). El que no sé és si quedarà encara algú que la vulgui descobrir.

Mentres algú pentina l'aire...

Anantapur-Vicenç Ferrer

2009-06-21T01:53:00.005+02:00

Què en serà ara de les dones de Tavimala, dels nins d'Anantapur? Ara que ell ha marxat, amb la seva bondat infinita, què en serà de les nostres vides?

T'ho devia

2009-06-13T00:04:00.006+02:00

Perquè ets una supervivent des del moment que et vaig imaginar, i fins i tot abans.
Perquè el primer que vaig pensar quan et vaig veure és que eres la cosa més hermosa que havia vist mai, encara que els meus llavis no ho van saber expressar fins al cap d'unes hores.
Perquè fa mesos que em perd en els teus ulls intentant esbrinar el seu color.
Perquè ets una sortuda, i perquè jo ho som encara més.
Perquè no et vas donar per vençuda; perquè jo no em don per vençuda.
I ja t'hem tallat els cabells.

Pasatiempo

2009-05-19T00:43:00.002+02:00

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.

Luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque un océano
la muerte solamente
una palabra.

Ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.

Ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.

Mario Benedetti

En un dia com avui, no em podia resistir a tornar a aquest racó, ara ja oblidat per tots.

Noves aventures

2009-02-15T12:29:00.008+01:00

Aquest bloc restarà mut temporalmente per qüestions vitals. Perquè a la fi han arribat els ulls blaus que esperaven els ulls verds. Us seguiré llegint sempre que pugui. Segur que ho enteneu.

Besades a tots i totes.

El rayo que no cesa

2009-01-13T08:42:00.002+01:00

¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?

Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.

Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.

Miguel Hernández

El 13 de gener de l'any 1936 es publica El rayo que no cesa. Des d'aquí el meu homenatge al gran poeta.

Les pelis de la meva vida. Cría Cuervos

2009-01-12T15:58:00.007+01:00

"(...) No entiendo cómo hay personas que dicen que la infancia es la época más feliz de su vida; en todo caso para mí no lo fue, y quizás por eso no creo en el paraíso infantil, ni en la inocencia, ni en la bondad natural de los niños. Yo recuerdo mi infancia como un periodo largo, interminable, triste, donde el miedo lo llenaba todo. Miedo a lo desconocido. Hay cosas que no puedo olvidar. Parece mentira que haya recuerdos que tengan tanta, tanta fuerza... tanta, tanta fuerza (...)"

Fa més de 20 anys que vaig veure Cría Cuervos (1975) per primera vegada; mai més vaig poder oblidar-la, i em sorprenc ara de pensar que no fos fins ahir que l'he tornat a veure.

Cría cuervos es la tristesa feta pel·lícula; és la nostàlgia, l'ambient claustrofòbic del final de la dictadura. Cría cuervos son els ulls d'Ana Torrent, i una cançó...

Hoy en mi ventana brilla el sol
y el corazón
se pone triste contemplando la ciudad,
¿por qué te vas?

* He trobat la versió en francès, Pourquoi tu vis. La lletra és molt diferent, però igualment preciosa.

On t'a fait un monde trop petit pour tes idées,
pour la petite des grands yeux écarquillés sur l'infini.
Tu es prisonnière de ta maison, de tes parents,
de cet adulte qui te dit qu'il a raison ,et qui te ment.
Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière
pour des pays peuplés des rois.
Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière
pourquoi tu vis et où tu vas,
pourquoi tu vis et où tu vas …
Tu n'as pas d'avion, ni de bateau pour t'en aller.
Les illusions qui restent sont un grand radeau , qui va couler,
et pourtant tu veux, de tout ton corps, de tout ton coeur,
briser enfin le noir et blanc de ton décor, de grandes couleurs.
Toi, tu es née pour la folie, pour la lumière
pour des pays peuplés des rois.
Et tu te demandes dans ta nuit de prisonnière
pourquoi tu vis et où tu vas,
pourquoi tu vis et où tu vas …

Estimat Tondo Rotondo: va per a vos aquest missatge, el meu Blocaire invisible

2009-01-06T00:00:00.009+01:00

Doncs si. Com pot ser (o no) heu endevinat per les pistes que us deixava en aquest petit racó del món, em vau tocar en sorteig per a fer-vos un regal en aquest dia de Reis. La veritat és que, si bé el vostre nom no em resultava del tot desconegut, no era assídua al vostre bloc, per la qual cosa triar un regal adient per a vos no ha estat tasca fàcil, i fins i tot avui dubt molt haver-ho aconseguit. Hi hem d'afegir, a més, la meva incapacitat total per fabricar res que sigui més creatiu que tallar i aferrar imatges i poca cosa més (és a dir, soc incapaç de fer un flash, un vídeo etc...).

Donat que participau en aquesta iniciativa del Blocaire invisible, que se celebra sempre per aquestes dates, i especialment enguany, que culmina la nit de Reis, he sobreentès que, tot i el vostre sobradament conegut "desinterès" per la monarquia, els tres Reis d'Orient si que són del vostre grat. Si no és així, disculpau el meu atreviment.

Una vegada donades totes aquestes explicacions us faig partícep del meu regal, una de cal i una d'arena.

LA REALITAT AMB "SUBTIL" IRONIA

EL QUE US DESIG DE TOT COR PER A AQUEST ANY QUE ACABAM D'ENCETAR

Esper veritablement que us hagi agradat el regal. Una abraçada i una rialla molt grans des de l'altre costat del pont.

Molts bons Reis a tots

2009-01-05T19:55:00.003+01:00

Esper que Melcior, Gaspar i Baltasar omplin les vostres vides d'alegria, amor i esperança... i que no falti, un bon tortell!

Per la meva part, no he demanat res enguany per a mi, que aquest dotze mesos darrers ja m'han fet prou regals per a tota una vida.

Blocaire invisible. Pista 5

2009-01-02T15:15:00.004+01:00

Feliç any nou

2008-12-31T19:57:00.012+01:00

Queden menys de quatre hores per despedir aquest any 2008. I, en comptes de bons propòsits, em ve de gust fer un resum del tot personal. Com moltes de les efemèrides són tristes, he intercal·lat imatges que fan bonic.

Enguany hem recordat a Mercè Rodoreda (preciosa l'adaptació de la Plaça del Diamant del Teatre Nacional de Catalunya) i a Jaume I en el vuitè centenari del seu naixement.

A Cuba han canviat a un Castro per un altre Castro; 154 persones moren a Barajas en l'accident del vol 5022 d'Spanair, i després de més de sis anys de segrest per part de les FARC és alliberada a Colòmbia Íngrid Betancourt.

L'exèrcit israelià provoca que la franja de Gaza s'hagi convertit en una trampa en aquests dies tan assenyalats, i ETA li segueix la pista.

Ens ha deixat el gran Ángel González, i Paul Newman i els seus ulls blaus. I també el tendre Joan Baptista Humet.

En aquests 365 dies he plorat com mai a la vida no havia plorat, i he recuperat l'esperança com mai no havia imaginat que fos possible.

Ja he dit que no faré un llistat de bons propòsits. Només us vull desitjar a tots i totes un molt bon any.

Blocaire invisible. Pista 4

2008-12-31T02:26:00.003+01:00

Fa molt poc que el meu blocaire invisible ha canviat la imatge de la capçalera del seu bloc.

Blocaire invisible. Pista 3

2008-12-29T20:17:00.002+01:00

Segons el seu bloc, i si no m'he descomptat, al meu Blocaire invisible l'han "nominat" per a 11 ciber-guardons diferents.

Blocaire invisible. Pista 2

2008-12-27T17:13:00.004+01:00

El bloc del meu blocaire invisible va començar el seu camí fa ja més de dos anys, parlant de cinema, però ben aviat va començar a ampliar les temàtiques tractades, fins arribar a acumular més de 40 categories a la columna de la dreta de la pàgina.

25 anys sense Joan Miró

2008-12-26T09:46:00.004+01:00

Ja fa 25 anys que vivim sense l'home que ens retorna la visió de l'infant, sense els seus colors, sense els seus estels i constel·lacions.

Blocaire invisible. Pista 1

2008-12-25T04:12:00.004+01:00

Entre la meva ciutat i la del meu o la meva blocaire invisible s'extén un pont de mar blava (amb el permís del senyor Llach i del senyor Martí i Pol).

Entre el contingut i tarannà del meu bloc i el del meu o la meva blocaire invisible s'extén un abisme... o no? Potser només és aparentment.

Over the rainbow

2008-12-13T14:32:00.004+01:00

I seguiré parlant de regals, en aquests dies de Reis i consum.

Al meu Rei (no dubteu ni un segon que és en Baltasar) li he demanat una càmera de fer fotografies nova, perquè mai la memòria em pugui jugar una mala passada dels dies que resten per venir.

I l'altra dia la pluja em va regalar un Arc de Sant Martí preciós, que neixia dels arbres i moria rere l'escola. I jo, devall del paraigua color Sant Martí, encantada no podia deixar de mirar-lo.

Com encara no han vengut els Reis, il·lustra aquest somni una imatge idíl·lica i un so de fàbula.

Regals que arriben d'on menys t'ho esperes

2008-12-05T21:57:00.004+01:00

L'altre dia m'arribà un regal com per l'aire, d'un personatge anònim que llegeix els meus pensaments. En aquell momento vaig pensar que era com si haguéssin arribat els Reis abans d'hora, i em va fer una il·lusió enorme.

Si miram al fons de la nostra rutina quotidiana trobarem ben segur algún regal amagat. La finestra blava de la sala m'ha regalat aquesta cançó ja fa uns dies. Segur que algú de vosaltres també ha rebut aquest regal; per a la resta, el vull compartir amb vosaltres.

Dragó de mar

2008-11-03T13:29:00.005+01:00

I just quan ja he vist que som com un cavallet de mar, la finestra blava de la sala me mostra el que voldria ser; un ésser encara més meravellós que el meu estimat Hippocampus. I com que, encara que soni molt poètic dir que podem ser el que volguem ser, la realitat és que els canvis són difícils, i que els meus ulls verds no poden ser més que els d'un cavallet de mar. Però a tu, que te somïi dia i nit, i que gairebé el que se de tu només m'arribar per rumors des del meu cor d'heura, a tu si que et puc imaginar com vull. I tu, per a mi, ets així, un hermós dragó de mar.

Hippocampus

2008-10-28T20:35:00.005+01:00

Pensant en tu avanç com un cavallet de mar entre les aigües, hermosa, panxuda i serena. I gronxant-me sobre les ones aprenc a controlar la meva impaciència, a moderar el meu caràcter, a somiar en un demà amb esperança, a mirar-te als ulls, cara a cara.

Dia mundial contra el càncer de mama

2008-10-19T21:04:00.003+02:00

La memòria històrica

2008-10-16T21:16:00.006+02:00

En els darrers temps sentim parlar de crisi econòmica, de preus que pujen, de tancament d'empreses i de gent que no sap quant de temps passarà fins que pugui tornar a dur a casa un sou per omplir el rebost. I ha arribat al Port de València un vaixell avortista, i dones moren cada dia a mans dels que suposadament les estimaven. I com cada cert temps, el delicat tema de la memòria històrica torna a ocupart titulars.

I jo em resistesc a plorar de tristor, que d'alegria, són més precioses les llàgrimes.

Cancioncilla del primer beso

En la mañana verde,
quería ser corazón.
Corazón.

Y en la tarde madura
quería ser ruiseñor.
Ruiseñor.

(Alma,
ponte color de naranja.
Alma,
ponte color de amor)

En la mañana viva,
yo quería ser yo.
Corazón.

Y en la tarde caída
quería ser mi voz.
Ruiseñor.

¡Alma,
ponte color naranja!
¡Alma,
ponte color de amor!

Federico García Lorca

Com es pot estimar tant?

2008-10-05T21:09:00.003+02:00

Crec que he estimat molt. Guard entre les fulles d'una llibreta els secrets de tanta vida, de tant d'amor. Allà hi trob quan em ve de gust poemes i lletres escrites en quatre llengües diferents, la majoria de fabricació pròpia, algunes de robades als més grans; Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Ángel González... tots ells homes també de la meva vida.

I avui, que sent que estim més que mai, ni robades trob les paraules. No em quedarà d'altre que tornar a les cartilles, i a fer caligrafia, i amb mi mamá me mima començar de bell nou.

He tornat a casa

2008-09-19T18:22:00.003+02:00

Cada cert temps torn a casa, sense cap justificació real, però amb milers d'excuses petites, coses que m'agraden i que vull deixar aquí, com penjades d'un clau en una paret buida.

Perquè m'agrada aquesta manera que tens d'acariciar-me i de dir-me que ets al meu costat, i que no vols marxar mai, i que s'assembla en tot a la terrassa d'una cafeteria que queda buida després d'un ruixat de setembre; que em recorda a uns ulls verds que esperen uns ulls blaus; que té el so del saxofó que gemega des d'una finestra propera, i l'olor d'un llibre d'abans de la guerra.

I com dos i dos són quatre, avui torn a casa.

El canvi climàtic

2008-08-21T18:06:00.004+02:00

Ahir, mentres en algun lloc al nord i al sud continuava el desgel, notàvem l'escalfor ben a prop. I és que no puc deixar d'emocionar-me cada vegada que escolt les seves cançons, que veig la seva energia, que intuesc la seva sensibilitat; i anit no podia ser d'altra manera. I era encara més especial, perquè era el meu primer concert al teu costat.

És el més gran, l'aprenent de pintor, el poeta i somiador, gran defensor del món i les persones, Manolo García. Torna aviat a la meva vida, per favor.

...si no me inquieta un mundo asfaltado, sin vida...

La ciutat

2008-08-09T10:58:00.009+02:00

Des de l'infern pujaven flames ahir al carrer de Can Martí Feliu. Ni una gota d'aire bufava als carrerons de la ciutat tancada, de finestres amb barrerons obertes de bat a bat, amb sansivieres dins cossiols de fang antic.

S'aturava al capvespre la ciutat dins una calor asfixiant de vella, d'històries amagades rere les persianes tancades, de xafarderies, jueus i senyores.

El meu cos pesat s'arrossegava meravellat en la xafogor del carrer de Can Vallori, de ciutat a vegades cosmopolita, a vegades provinciana, sempre tendra, petita i estimada. I inevitablement pens en na Carme Riera quan camin per carrerons amagats on no entra mai el sol. I en la meva imaginació, jo pos per testimoni les gavines.

Dies de nostàlgia

2008-07-25T20:27:00.006+02:00

De nostàlgia o d'alegria d'haver nascut i crescut en una casa oberta al món, amb un pare lliurepensador i progressista; una casa plena de llibres i música, de jocs de taula i de cinema. De vacances d'estiu passades a la natura, de tendes de campanya i pluges d'estels la nit de Sant Llorenç.

Amb ell vaig començar a conèixer i estimar als Setze Jutges i els cantautors que van posar la banda sonora a aquella Transició de la meva infantesa, i Recuerdo Amanda de la lluita a l'altra costat del món. I gràcies a ell estim cançons tendres com aquesta, que fa dos dies que m'ha sorgit de les heures que m'habiten el cor des de fa un temps.

...Quiero abrazarte tanto...

PS. Per problemes tècnics no podem escoltar la cançó. Qui senti nostàlgia com jo, la pot escoltar pitjant aquí.

Dies d'Amélie

2008-07-19T21:50:00.005+02:00

Visc uns dies d'Amélie, de somiar quan dorm i quan estic desperta, de pensar en París, Berlin i Amsterdam, Astúries, Nova York i Londres.

Visc d'un futur tan llunyà, que a vegades em fa por pensar-hi tant. D'habitacions d'hotel a pobles de pescadors, de Cinquenes Avingudes i Ponts de Brooklyn, de mesquites i esglèsies pre-romàniques, de càtars i bohemis. I llegesc històries de viatges a llocs meravellosos, somiant anar-hi algun dia amb tu, de nadar amb tu al mar grec i caminar amb tu pels Camps de Mart.

I don voltes en aquests carrussel d'emocions, i com Amélie, dins el tren que fa por esper que arribis i m'acaronis l'orella. De fons, sona un vals.

Festa

2008-07-13T19:55:00.006+02:00

Un senyal clar de que ens trobam en ple estiu és la remor a paperins que se sent quan passa un buf d'aire pel carrer, a l'hora de la migdiada, quan ni els motoristes renouers s'atreveixen a destorbar-me.

Però com passa molts anys, una vegada penjades les garlandes de paper, s'acaba la sequera, y avui matí ha caigut una petita pluja que les ha fet malbé, deixant-me un any més sense el renou que acaronava les meves tardes de xafogor.

I cada estiu, mentres escolt els paperins, em ve al cap una cançó que forma part de la banda sonora del trajecte en cotxe fins a la platja de la meva infantesa.

Chagall

2008-07-07T22:24:00.004+02:00

En un dia com avui em costa resistir-me a recordar Chagall. Encara que sigui en somnis, on les seves obres habiten.

Háblame (...) de las vueltas que da la tuerca,
de los amores que son prisión

Pasapalabra i els pingüins d'adèlia

2008-07-03T20:24:00.004+02:00

De fons el Pasapalabra per fer crucigrames sense llàpis, mentre cerc una imatge refrescant per compensar l'ambient xafogós. I m'he enrecordat dels pingüins d'adèlia, tan divertits i tan tendres.

I enguany he descobert que la calor té com a conseqüència l'encefalograma pla.

Celebrant el solstici d'estiu

2008-06-23T21:26:00.004+02:00

Amb una calor gairebé de canícula arriba la nit mágica. Les platges de la meva Mediterrània s'ompliran de gent que formula desitjos a mitja nit, llançant a la mar esplemes sobre fustes que es perden entre les onades; que es banyen despullats a la matinada, just quan surt el sol, i que llancen fruites dins l'aigua, venerant deïtats antigues fa segles oblidades, tot esperant que els propers 365 dies tot els retorni omplint-los de benaurances.

Sant Joan m'ha duit moltes vegades els desitjos que demanava escrits en un full de paper quadriculat cremat a una foguera. Sant Joan sempre em fa somriure, avui més que mai.

I fa just 18 anys que vaig viure Sant Joan a Ciutadella de Menorca; en aquell moment pensava que tornaria a viure aquelles festes ben aviat. Òbviament no va se així... és un tema pendent, un entre tants d'altres.

Caminant damunt d'una mar de boira

2008-06-01T19:24:00.006+02:00

CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA Caspar David Friedrich 1818

I he arribat fins aquí, i encara no ho puc creure. Tantes vegades mirava aquests cims envoltats de núvols, inabastables per a mi, i sempre pensava que no seria capaç de coronar-ne cap ni un. I avui estic aquí, amb l'esperit humil, d'un triomfador que encara no s'hi sent.

Un nova proposta de Relats Conjunts

He tornat amb la pluja...

2008-05-31T10:46:00.004+02:00

... per poder somiar un cop més. Redecorada la vida, soc capaç de ser optimista.

M'he trobat absent per problemes al sistema; als dos sistemes de fet. Acompanyant les meves emocions, el meu ordinador va dir prou, que també volia descansar. Ara he tornat. No sé fins quan.

Pintaré avui el cel d'un blau lluminós, malgrat els niguls i la pluja amenaçant. Al mig, un sol rialler que ens il·lumini tot l'estiu.

Amb la pluja he tornat.

Redecorant la vida

2008-04-20T23:53:00.005+02:00

He pintat la paret de blau cel perquè el dia que arribis a casa ja no vulguis marxar mai més.

He penjat les cortines i he desat els llibres als prestatges.

Amb el corró a la ma, pujada a l'escala, i amb les cames tremolant, he anat pintant ben amunt, fins a les estrelles, canviant de color la meva casa, intentant (tentant) de canviar de color també la meva vida.

De fons sonava aquesta cançó...

L'eriçó

2008-04-17T20:56:00.010+02:00

He decidit que a partir d'ara els eriçons duen bona sort, igual com ho fan els elefants amb la trompa cap al cel, com ho fa un borinot ros entre les bigues.

Perquè avui m'he trobat amb un eriçó, i l'he agafat, i s'ha fet una bolla, i m'he emocinat. No n'hi ha prou amb això perquè sigui el meu animal de la sort?

Perquè molts animalons desperten tendresa, jo vull reivindicar l'eriçó davant del koala, davant del tití, davant de l'ós. Perquè és vulnerable malgrat la seva cuirassa, per a mi serà l'animal de la sort, perquè sé que tendré sort.

I no, no tenc el cotxe assegurat a Genesis.

Com les nous

2008-04-07T22:02:00.008+02:00

Som tots com les nous?

Tenc un cor bonyerrut, solcat pels cops i les alegries d'una vida a vegades viscuda a mitges, a vegades viscuda el doble... de tot un poc.

Tenc una cuirassa que em protegeix, del fred a l'hivern, del sol a l'estiu... mai de la pluja.

Després un dia arriba un trencanous, i... voilà.

El boig?

2008-03-31T00:00:00.005+02:00

M'encanten aquestes botes, velles, amb les soles plenes de fang, els cordons a punt de trencar-se, tristes, solitàries, melanconioses.

On acaba el geni i comença el boig?

Les botes (1988)
Vincent Van Gogh (30 de març de 1953-29 de juliol de 1890)

Matins de primavera, capvespres d'hivern

2008-03-27T22:21:00.005+01:00

Ja fa dies que, a mig matí, pens que ja ha arribat la primavera; el sol m'escalfa rere els vidres, i la platja em fa l'ullet en la distància. Després, cap al capvespre, el cel s'enfosqueix amb els niguls i em qued trista i desencisada. Llavors escolt una cançó, i em fugen les penes.

LA LLUITA (II)

2008-03-25T17:01:00.007+01:00

El pi de Formentor
Hermen Anglada-Camarassa
(1922)

A vegades ens basta cercar ben aprop nostre la inspiració. Sempre he viscut amb el Pi de Formentor, i amb Costa i Llobera. Poesia que parla de tots; que parla de mi. Cada vegada que la cant, baixet, mirant al cel, m'emocion amb el següent fragment:

Amunt ànima forta! traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
i tes cançons traquiles aniran per la ventada
com l'au dels temporals

LA RATA

2008-03-20T21:05:00.008+01:00

Al carrer paralel al meu van esbucar una casa ja fa un temps. Hi van començar a fer un forat per aixecar-hi, supòs, un edifici d'estudis, apartaments i lofts per a "bohemis", d'aquells que vesteixen amb un aire alternatiu (que tots sabem matemàtic), i que duen sabates Camper. Però la crisi del sector, o ves a saber què, va aturar les obres, s'endugueren les excavadores, i, quan plovia, el forat s'omplia d'aigua, i quan no plovia, de bosses de fems i rentadores.
Llavors hi posaren unes tanques ben altes, i una colònia de moixos hi va anar a viure. Sempre hi ha platets amb menjar i aigua, i el carrer és ple d'aquestes bestioles, tendres i útils.
És normal veure als carrers de les nostres ciutats imatges de moixos buscant l'escalforeta del sol a l'hivern damunt del capó d'algun cotxe, o cans extraviats que busquen una ànima caritativa que els acariciï el cap. Però al meu carrer això es veu que no és possible, i ja fa uns dies que hi viu una rata, gran i fastigosa, amb clapes sense pèl, que es passeja amunt i avall, sense por, ensumant els portals, tallant el pas als vianants... I acab de descobrir que em fa molta por!!!

Hi ha algun caçador de rates a la sala disposat a salvar-me? Recompensaré econòmicament.

LA LLUITA (I)

2008-03-18T18:43:00.007+01:00

"Tot i que sabés que el món s'acaba demà, avui encara plantaria un arbre"

Martin Luther King

DE NOU LA POR

2008-03-12T22:03:00.012+01:00

És inevitable no tenir por; por a tornar a tenir fe, a tornar a somriure, a confiar en el futur.

Anar pujant aquesta escala de caragol, de graons estrets i arrambador de vertigen m'aterra, em deixa petrificada aquí mateix, i aquí mateix em quedaria, llepant-me les ferides, per enèsima vegada.

ET PERD CADA DIA UN POC MÉS

2008-03-09T07:51:00.004+01:00

Embullat entre les cames sé que et perd cada dia un poc més. La meva aroma de vainilla no ha sabut retenir-te al meu costat. Escrivim la vida amb realitats a mitjes, teixint xarxes d'esperances efímeres, plenes de forats, i arriba un dia en que l'única via que em reconforta és el sinuós i embriagador camí de la desesperança.

D'ON VENC?

2008-03-09T07:29:00.002+01:00

Fins fa poc em trobava aquí, però d'un temps ençà, els problemes tècnics m'han superat. Amb el cor trencat deix bloc.cat. Qui sap el que ens depararà el futur?

Arrib doncs a aquest nou món esperant que els dies facin d'aquesta bitàcola el racó d'intimitat que vaig aconseguir en la passada etapa. Intentaré modificar la plantilla, com si es tractàs de la decoració de casa meva, per tal de que vosaltres, i jo mateixa, ens hi trobem més còmodes, i fer-me al nou sistema. Esper la vostra paciència i comprensió.

S'inicia ara, aquesta nova etapa. Sigau benvinguts.